Molt es parla del bloqueig al qual PSOE i PP tenen sotmès el Consell General del Poder Judicial. Més de mil dies porta en situació interina l’òrgan de govern dels jutges, i aquest mateix temps porten Govern i oposició creuant-se acusacions.

No obstant això, el bloqueig en la renovació dels organismes públics no és un patrimoni exclusiu dels partits estatals. Les formacions catalanes també cometen el mateix pecat al Parlament, on fins a 112 càrrecs es mantenen amb el mandat caducat des de fa anys. Alguns porten així més d’un lustre.

Per intentar posar fi a aquesta situació, el PSC ha decidit impulsar negociacions amb els grups parlamentaris a la recerca d’un acord que permeti posar al dia els 28 organismes que tenen a hores d’ara alguna vacant o membres que haurien d’haver deixat el càrrec ja fa temps. La portaveu socialista al Parlament, Alícia Romero, i el portaveu adjunt, Raúl Moreno, es reuniran demà amb Junts i també aquesta setmana amb els comuns, segons van confirmar fonts del PSC.

Aquestes trobades són fruit d’una carta que Romero va remetre al juliol als portaveus de la resta de partits en què els proposava obrir les negociacions per poder designar els 112 càrrecs pendents «amb garanties d’igualtat, transparència i acord» respecte als perfils, que haurien de triar-se, segons el PSC, pels «principis de mèrit, capacitat, professionalitat, representativitat, pluralisme i paritat». Les esmentades fonts socialistes asseguren que només Junts i els «comuns» els han respost per ara a aquesta invitació.

Els ferris blocs en els quals fa temps que està dividida la política catalana han impossibilitat la major part d’aquests nomenaments. L’actual composició de la cambra manté els dos blocs, però el fet que ara el grup majoritari sigui el PSC (empatat amb ERC), i no Ciutadans obre l’interrogant sobre si serà més fàcil construir majories transversals per desencallar les renovacions pendents.

En concret, els socialistes proposen als grups un «gran acord» per portar a terme aquestes designacions en un termini màxim de tres mesos i «fixar un mecanisme de seguiment i rendició de comptes» de les persones escollides.

Un dels mandats caducats és el del Síndic de Greuges, que, amb la llei a la mà, hauria d’haver abandonat el càrrec el 10 de febrer de 2019, després de 15 anys en el lloc. El procés de relleu ni tan sols va arribar a activar-se davant l’evident manca de consens.

El seu substitut requereix el suport de tres cinquenes parts dels diputats (81 de 135), el que fa insuficient l’aval de les forces independentistes. Un obstacle que es repeteix en la majoria dels càrrecs vacants o interins.

Hi ha altres casos flagrants. Per exemple, haurien d’haver-se substituït fa temps els set membres de la Sindicatura de Comptes, els sis consellers del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, els sis membres del Consell de Garanties Estatutàries i els set dirigents de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. I així fins a 112 llocs en 28 organismes públics.