L'alcaldessa de Sant Vicenç de Castellet, Adriana Delgado, només ha contestat les preguntes del seu advocat durant la seva declaració aquest dimecres al matí davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per un suposat delicte de desobediència. En la seva querella, la fiscalia l'acusa de desobediència per haver admès a tràmit i permès que es debatés al ple el text de dues resolucions, el 12 i el 26 de novembre. A la primera hi constava un compromís amb l'exercici del dret a l'autodeterminació, mentre que la segona, una resolució de resposta a la sentència del Suprem per l'1-O, reiterava la reprovació del Rei.
En sortir, Delgado ha reiterat que aquest procés judicial és "injust" i que defensa davant del TSJC el paper de la Mesa del Parlament com a "garantia democràtica" i que no ha de ser un "òrgan censor sinó que ha de garantir el debat polític".
Juntament amb ella, avui també presten declaració l''expresident del Parlament i actual conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent, i els exmembres de la Mesa, Eusebi Campdepadrós i Josep Costa. Torrent estava citat per a les 9.30 hores i ha arribat al TSJC acompanyat de diversos consellers del Govern, com Josep Maria Argimon, Victòria Alsina, Tània Verge, Natàlia Garriga o Josep Gonzàlez-Cambray. També l'han rebut representants de partits i entitats independentistes, entre els quals s'ha pogut veure Oriol Junqueras, Dolors Sabater, Elisenda Paluzie o Marcel Mauri; així com la presidenta del Parlament, Laura Borràs.
Tant Torrent com Adriana Delgado només han respost als seus advocats i per això les declaracions han anat molt ràpid. A les 4 i a les 5 de la tarda serà el torn dels dos exmembres de la Mesa de JxCat, Eusebi Campdepadrós i Josep Costa.
Torrent diu al TSJC que va deixar debatre sobre monarquia i autodeterminació per protegir el dret de la ciutadania
El conseller d'Empresa i Treball ha assegurat aquest dimecres al matí al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que no va impedir els debats sobre la monarquia i l'autodeterminació el novembre del 2019 per tal que l'Estat no pugui amenaçar qualsevol debat parlamentari que no li agradi. Segons ell, els lletrats de la cambra no van ser taxatius sobre la il·legalitat dels debats, i només van expressar dubtes, recordant l'advertiment del Tribunal Constitucional.
En una declaració judicial breu, Torrent ha defensat el paper de la Mesa com a garant de la llibertat de debat a la cambra. Per això, segons ell, no va paralitzar aquells debats, perquè això podria obrir la porta al fet que l'Estat pogués amenaçar qualsevol debat sobre un tema que no l'interessés.
Després de declarar, Torrent ha dit als periodistes que aquest procés judicial és injust i no hauria hagut de tirar endavant, perquè la Mesa del Parlament, també en l'època de la presidenta Carme Forcadell, "sempre ha vetllat per la defensa de la llibertat d'expressió i ideològica dels diputats i el dret de participació política dels ciutadans". "La funció de la Mesa és garantir que es pugui parlar de tot, dels debats d'interès públic per a la ciutadania, sense limitació, coerció o censura", ha explicat.
Si el procés acaba en condemna, ha dit que seria un "precedent nefast democràticament" perquè limitaria la llibertat d'expressió i es projectaria cap al futur. "No ens ho podem permetre", ha advertit. La sentència, segons ell, seria "desproporcionada i qüestionaria els fonaments del parlamentarisme democràtic i vulneraria la inviolabilitat parlamentària".
Segons Torrent, els lletrats de la cambra van dir que les advertències del TC eren "vagues i inconcretes" i no ordenaven taxativament paralitzar la tramitació d'aquells dos debats, ja que "cap resolució del TC prohibeix un debat parlamentari d'interès públic com el de la monarquia o l'autodeterminació", ha dit.
El Govern dona suport a Delgado
La presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha acudit a les portes del TSJC per a "acompanyar i fer costat" el seu predecessor, Roger Torrent, i l'anterior Mesa de la cambra el dia que comença el seu judici. Des d'allà, i hores abans que es reuneixi la taula de diàleg entre la Generalitat i el govern espanyol sense cap membre de JxCat, Borràs ha volgut remarcar que la sessió d'aquest dimecres al TSJC evidencia "quina és la realitat que es viu dia a dia, malgrat que es parli del que es parli". "L'Estat no es cansa de reprimir, nosaltres no ens cansarem de persistir i resistir", ha explicat la presidenta.
Per la seva banda, la portaveu d'ERC, Marta Vilalta, ha volgut deixar clar que el judici a Torrent i la resta de membres de la Mesa anterior no és un element que invalidi la taula de diàleg, contradient així els independentistes que clamen que no es pot seure a negociar amb l'Estat que manté elements que consideren repressius. "Aquesta persecució per part de l'Estat evidencia més que mai que el camí mai podran ser els tribunals, que els camins per resoldre el conflicte polític ha de passar i passarà sempre per la paraula, pel diàleg, per la negociació, per tornar al terreny polític allò que mai havia d'haver passat al terreny dels tribunals", ha dit la republicana.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha volgut mostrar el seu suport a Delgado i als exmembres de la Mesa del Parlament citats a declarar al TSJC aquest dimecres. En una piulada, ha remarcat que el Parlament "ha de ser garant de la llibertat d'expressió i del debat sense censura de qüestions d'interès ciutadà".
La sentència del TC
El ministeri públic recordava en el seu escrit que la sentència del TC del 2 de desembre del 2015 va declarar inconstitucional i nul·la la resolució 1\/XI del Parlament del 9 de novembre del 2015 sobre l'inici del procés polític a Catalunya com a conseqüència dels resultats del 27-S. El TC va acordar la suspensió de les resolucions parlamentàries i va recordar a la Mesa el seu deure "d'impedir i paralitzar qualsevol iniciativa parlamentària que suposés ignorar o eludir la suspensió acordada" i els va advertir que podien incórrer en responsabilitats, inclosa la penal, si ho incomplien. Al seu escrit, la fiscalia considerava que els quatre querellats van incomplir aquesta sentència en permetre els dos debats.
En el cas de la segona resolució, sobre la reprovació del Rei, la fiscalia recorda que el 22 d'octubre JxCat, ERC i CUP-CC van registrar la proposta de resolució de resposta a la sentència del Suprem que incloïa una declaració que afirmava que "el Parlament reitera i reiterarà tants cops com ho vulguin els diputats i les diputades la reprovació de la monarquia". La Mesa ho va admetre a tràmit, el 29 d'octubre es van desestimar les peticions de reconsideració i el 12 de novembre es va debatre i aprovar al ple. La fiscalia recorda que en la sentència de 17 de juliol del 2019 el TC ja havia declarat inconstitucionals i nuls uns apartats d'una resolució del parlament on ja es reprovava l'actuació del Rei en relació al 'procés'. En una resolució posterior -25 de juliol del 2019- es tornava a reiterar la reprovació al Rei, i el 18 de desembre el TC va declarar nuls un altre cop aquests incisos.
De fet, la resolució del Parlament de resposta a la sentència –la segona que motiva la querella- també incloïa una defensa del dret a l'autodeterminació, amb el compromís que "el Parlament reitera i reiterarà tants cops com ho vulguin els diputats i les diputades (...) la defensa del dret a l'autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya". La querella és contra l'aleshores president del parlament, Roger Torrent; qui era vicepresident primer, Josep Costa; el secretari primer, Eusebi Campdepadrós; i la secretària quarta, Adriana Delgado. Delgado va deixar el càrrec el 26 de novembre del 2019 i va ser substituïda per Rut Ribas.
