Una nova línia de combat contra la Covid apareix a l’horitzó: les vacunes per via intranasal, un mètode prometedor, tot i que per confirmar entre els humans.

Els assajos clínics en animals a França estan donant resultats, fins al punt que dos organismes públics, l’Inrae i la universitat de Tours, han presentat una demanda de patent per a un model.

Segons Isabelle Dimier-Poisson, responsable de l’equip d’investigació BioMAP de la universitat, els assajos en ratolins van donar un «100% de supervivència» als exemplars vacunats d’aquesta manera i després infectats amb Covid-19. En canvi, tots els ratolins no vacunats van morir.

«Els animals vacunats estan protegits al 100% contra les formes simptomàtiques i en principi contra les formes greus del virus. I al tenir molt poca càrrega viral, ja no són contagiosos, fet que suposa un dels aspectes interessants de la via nasal», va destacar Philippe Mauguin, el president de l’Inrae, un institut d’investigació.

Dues capes de protecció suplementàries

En un article que va ser publicat el juliol a la revista ‘Science’, els investigadors Frances Lund i Troy Randall recorden que en comparació amb les vacunes intramusculars, les intranasals mostren dues capes de protecció suplementàries.

La primera són els IgA, un tipus d’anticòs que exerceix un paper crucial en la funció immunitària de les mucoses.

La segona són les cèl·lules B i T de memòria, que viuen en les mucoses respiratòries i formen una barrera particular davant la infecció.

«Quan el virus infecta una persona, generalment entra pel nas, així que la idea és tancar-li aquesta porta d’entrada», explica Nathalie Mielcarek, directora d’investigació de l’Inserm, líder d’un equip de l’Institut Pasteur de Lilla, que està treballant sobre un projecte de vacuna nasal contra la tos ferina.

«Amb les vacunes intramusculars la resposta immunitària en les mucoses no és gaire duradora ni gaire forta, per la qual cosa és més avantatjós immunitzar a nivell nasal», afegeix Morgane Bomsel, immunologista i directora d’investigacions a l’Institut Cochin.

Vacuna de reforç

Les vacunes actualment al mercat protegeixen contra els casos greus de Covid-19, però són menys eficients contra la transmissió.

Al rebre el medicament directament en les mucoses nasals, els pacients tenen menys càrrega viral als pulmons «és a dir, són casos menys greus i en conseqüència hi ha menys risc de transmissió», explica Nathalie Mielcarek.

De moment només un model de vacuna intranasal ha sigut utilitzat, contra la grip, als Estats Units.

Segons l’OMS hi ha vuit tractaments en estat d’avaluació clínica, i el més avançat està sent desenvolupat per un grup d’universitats i empreses xineses. A més, hi ha desenes en estudi.

Propagació al cervell

Quan va aparèixer la Covid-19 l’Institut Pasteur a França, associat a l’empresa Theravectys, va desenvolupar ràpidament una vacuna que codificava l’antigen Spike, la proteïna que permet al SARS-CoV penetrar les cèl·lules.

«Hem assajat diverses vies d’administració i hem detectat, en els assajos preclínics, que quan la injecció s’efectuava per via intranasal, s’aconseguia l’erradicació completa del virus en animals», explica Laleh Majlessi, directora d’investigació del laboratori comú.

Un altre avantatge d’aquest mètode intranasal és que suposa una barrera a la propagació del virus al cervell. I, a més, sembla ser eficaç contra totes les variants del Sars-CoV-2, segons Laleh Majlessi.

La vacuna intranasal podria ser una manera eficaç d’aplicar una dosi de reforç, als països on la població ja ha rebut dues dosis prèvies.

Al permetre la reducció de la transmissió del virus «podria permetre un retorn a la vida normal abans de la pandèmia, sense distanciació social i sense mascaretes», espera Isabelle Dimier-Poisson.