Les gangues a Internet solen ser sinònim d’estafes i amb l’auge del comerç electrònic han augmentat les denúncies a la Catalunya Central de compres que resulten ser una ensarronada. Durant els set primers mesos del 2021 un total de 1.576 víctimes d’aquests delictes han presentat una demanda, el que representa un 3,5% més que el mateix període de l’any passat. Les estafes online són el gran gruix de les denúncies de ciberdelinqüència, però els Mossos d’Esquadra alerten que a la regió central també tenen lloc altres delictes a les xarxes, com abusos i assetjament.

Jove connectant-se a Internet a través d’una tauleta | ARXIU/OSCAR BAYONA

Amb 833 denúncies, el Bages és la comarca de la regió on s’han interposat més denúncies per estafes a Internet, 16 més que els mateixos mesos de l’any anterior, seguida de l’Anoia amb 561, amb un total de 25 més. L’any passat, el de l’esclat de la pandèmia i el confinament per combatre-la, va ser un any en què les estafes perpetrades a Internet van augmentar més considerablement, i en un any es van incrementar un 11,7%, passant de 2.233 del 2019 a les 2.495 l’any passat.

La policia diu que una estafa molt habitual és la de l’anunci que ofereix una promoció sensacional i que l’oferta només dura un dia. Al final, aquell producte no arriba mai i és que molts cops algunes d’aquestes promocions les pengen suposades empreses que en realitat ni existeixen. En el confinament, la venda falsa de bicicletes va estar a l’ordre del dia.

Molts no denuncien

Tot i que els Mossos tenen xifres del nombre de denúncies per estafes a Internet, fonts del cos policial asseguren que en realitat no se sap el nombre d’afectats perquè hi ha moltes petites estafes online que no arriben a la comissaria. Molts dels productes que ni existeixen o no tenen les prestacions que assenyalen els anuncis es troben en aplicacions de venda, com Wallapop.

La policia especialitzada en delictes a través de la xarxa assegura que normalment hi ha «molta picaresca» a Internet i que a vegades és difícil detectar l’engany perquè «hi ha estafadors que actuen com a autèntics comercials i venen molt bé el producte». Tot i que la millor eina és la prevenció i saber com actuar en aquests casos, els mateixos agents reconeixen que a vegades és difícil saber quan t’estan estafant.

Tot i això, tenen clar que la prevenció és la millor fórmula i per aquest motiu porten a terme campanyes de sensibilització, sobretot als instituts de la Catalunya Central. Campanyes que no només estan centrades en estafes, sinó en prevenir altres tipus de delictes que també tenen lloc a Internet, com els assetjaments de tot tipus. «A vegades és simplement dir als joves que actuïn en les converses de les xarxes socials com si estiguessin al carrer, i de la mateixa manera que no donaries una foto a algú del carrer que no coneixes, tampoc se li ha d’enviar a algú al que no saps si hi pots confiar a les xarxes». Per aquest motiu la policia insisteix que cal ser molt prudent en les relacions i les converses virtuals.

Dificultats per investigar

Els delictes a Internet molts cops tenen un component que dificulten les investigacions de la policia, la distància. Hi ha estafes o altres tipus de delictes en què l’autor no viu en el mateix país que la víctima i això fa que la policia hagi de posar en marxa tot un protocol d’actuació per arribar a arrestar el presumpte delinqüent.

La policia diu que depenent del país les opcions per continuar indagant el cas són escasses, i és que els jutjats catalans s’han de posar en contacte amb els d’altres països, i actuar sota acords i jurisdicció internacional. També cal col·laborar a vegades amb altres cossos policials. Seguir una pista, en aquestes circumstàncies, pot tardar mesos.

Per tal d’agilitzar aquests processos burocràtics, si entremig hi ha d’intervenir una gran plataforma, com Facebook, hi ha protocols entre la policia i aquestes grans empreses, amb seu molts cops als Estats Units, per poder obtenir una informació ràpidament. En tot cas, tal com passa quan la policia vol entrar en un domicili, cal una autorització de jutge.

L’amenaça de difondre imatges de contingut sexual, un delicte que preocupa als Mossos

Molts delictes de caràcter sexual tenen com a víctimes joves, sobretot noies. El sexting és quan una persona envia imatges eròtiques a una altra de confiança, però a vegades algú les utilitza tot amenaçant de fer-les públiques si l’altra persona no fa el que li diu. La juguesca es converteix en extorsió. 

És un tema que preocupa als Mossos perquè en àmbits juvenils de la Catalunya Central s’han produït aquests casos, tot i reconèixer que no tenen constància que recentment en els instituts de les comarques centrals hagin tingut lloc aquestes extorsions. 

Però no només afecta els joves. La policia especialitzada en ciberdelinqüència assegura a aquest diari que també hi ha víctimes adultes. «En aquest cas molts homes madurs són víctimes fàcils. Són uns delictes amb finalitat lucrativa i el més habitual és que homes que es fan passar per dones contacten amb altres homes i els fan creure que inicien una relació o que volen cibersexe. Posteriorment els demanen diners a canvi de no publicar les imatges sexuals. Potser el delinqüent no té cap imatge, però li fan creure que en té d’ell masturbant-se», explica un agent especialitzat que prefereix no donar el seu nom. 

Les víctimes acaben donant els diners que demanen perquè no volen que els familiars i els amics vegin les imatges. Tenen por al desprestigi. La policia lamenta que molts d’aquests casos on es denuncien i, per tant, no saben l’abast real dels delictes.