JxCat va emplaçar ahir ERC a no anar per lliure en la negociació dels Pressupostos Generals de l’Estat i a consensuar una estratègia conjunta que inclogui les reivindicacions d’amnistia i autodeterminació. Després de la reunió de la setmana passada entre Pere Aragonès, i el president del Govern central, Pedro Sánchez, en la reactivació de la taula de diàleg, JxCat vol evitar que els seus socis ara negociïn en solitari els pressupostos per al 2022.

La vicepresidenta i portaveu de JxCat, Elsa Artadi, va subratllar que, quan «en els propers dies» el govern central comenci la «ronda de contactes» per calibrar possibles suports als pressupostos, l’independentisme ha de mostrar-se com un bloc monolític. Per això, va emplaçar ERC i la CUP a constituir un front comú de cara a la negociació pressupostària, en el qual les tres forces independentistes «comparteixin informació» i defineixin els elements «imprescindibles» que reivindicaran davant el govern central.

En aquesta «negociació conjunta», segons Artadi, caldrà posar sobre la taula no solament inversions, fons europeus i partides pressupostàries «en benefici de Catalunya», sinó també avanços en reclamacions polítiques com l’amnistia i l’autodeterminació.

Per a Artadi, «seria un error» si l’independentisme «perdés l’oportunitat» de barrejar les seves reivindicacions polítiques amb la negociació dels pressupostos. Negociar «per separat», com va fer ERC amb els últims pressupostos, «afebliria» la posició catalana, perquè el govern central podrà arrencar un acord «massa barat», va advertir.

Els 13 diputats d’ERC ja van ser decisius per aprovar els últims pressupostos, mentre que els quatre diputats de JxCat no són imprescindibles per a Pedro Sánchez si s’assegura almenys els vots de les forces que van facilitar la seva investidura.

Per la seva banda, la portaveu d’ERC, Marta Vilalta, va refusar barrejar la taula de diàleg -on el Govern defensa l’amnistia i l’autodeterminació com a solució al conflicte- i els pressupostos estatals: «Són negociacions en paral·lel», va dir.

En al·lusió velada a JxCat, Vilalta va comentar que ERC no és la del ‘no’ a tot ni la del com pitjor millor», sinó que està disposada a «arremangar-se» i negociar els comptes. No obstant això, va puntualitzar que la negociació no ha començat, perquè ningú del govern central s’ha dirigit encara a ERC, que serà «absolutament exigent».

D’altra banda, ERC ha proposat a tots els grups al Parlament, excepte Vox, obrir una ponència conjunta per elaborar una llei electoral catalana, una de les assignatures pendents des de la recuperació de les institucions catalanes en 1980.

La portaveu parlamentària del PSC, Alícia Romero, va celebrar la proposta i va recordar que els socialistes porten anys reclamant que s’elabori una llei electoral catalana. «Esperem que si els grups parlamentaris ens posem a treballar en el desenvolupament d’una llei electoral sigui amb rigor i serietat, i no serveixi per perdre el temps», va afirmar.

Per la seva banda, Artadi va indicar que el seu partit «ja té la feina pràcticament fet» quant a la llei electoral, en ser un tema que s’»arrossega» d’anteriors legislatures. «És un tema pendent, i quan es vulgui reprendre, benvingut. Aquí estem per fer la feina», va apuntar.

Mentrestant, el portaveu de Catalunya en Comú, Joan Mena, va indicar que «l’èxit» de la manifestació que va tenir lloc diumenge a Barcelona en contra de l’ampliació de l’Aeroport de Barcelona-el Prat suposa «un advertiment» als governs.