El Govern s’ha fixat com a objectiu resoldre el conflicte polític mitjançant el procés de negociació «segons els estàndards democràtics internacionals» i articulat a través de la taula de diàleg entre executius. És el que consta al pla que va aprovar ahir el Consell Executiu, en què també defensa «la fi de la repressió política, l’amnistia i l’exercici del dret a l’autodeterminació com a bases per assolir una solució democràtica i perdurable que posi fi al conflicte polític». D’altra banda, es compromet a treballar per assolir i desplegar l’Acord Nacional per l’Amnistia i l’Autodeterminació.

El pla de Govern de la XIV legislatura contempla avançar cap a la resolució del conflicte polític amb l’Estat espanyol «per fer de Catalunya un subjecte polític reconegut internacionalment». «Sabem què hem de fer i com ho volem fer», garanteixen al document presentat, que surt dels acords polítics subscrits per ERC i Junts, i també acords amb els quals els republicans van arribar amb la CUP per la investidura d’Aragonès.

L’executiu, que es marca l’objectiu de ser «un país més just, més pròsper, més feminista, més verd i més lliure», aposta per fer «canvis de fons» de «transformació democràtica». I assenyala que els puntals seran l’amnistia i l’autodeterminació, dues propostes que defensen que gaudeixen d’un ampli consens en la societat catalana i que poden oferir una resolució del conflicte polític, basada en la desjudicialització i la voluntat de decidir el futur votant.

A la introducció del full de ruta, el Govern admet que la legislatura neix en un marc institucional, social i econòmic molt concret, amb la «repressió de l’Estat» que ha marcat els darrers anys mitjançant «la judicialització de la política», la «recentralització constant» o «la inacció pel que fa a avançar en la normal relació bilateral entre governs». L’executiu es mostra «compromès amb la llibertat del poble de Catalunya, que defensa la llengua i la cultura catalana, les seves institucions i el seu dret» i assegura que té «un encàrrec clar de la ciutadania expressada en la voluntat de fer realitat l’amnistia per a les persones que han patit les represàlies de l’Estat i l’exercici de l’autodeterminació per decidir el nostre futur col·lectiu». El pla de Govern estableix que la resolució del conflicte es buscarà a través d’una «mesa de negociació política entre ambdós governs». Tot plegat, després de la polèmica de la setmana passada, en què el president del Govern, Pere Aragonès, va deixar fora la delegació proposada per Junts, perquè dels integrants, només Jordi Puigneró era membre del Govern. Junts sostenia que l’acord del maig amb ERC per investir Aragonès parlava d’un «consens» que fos representatiu de l’independentisme i que no es concretava que els membres haguessin de ser, tant sí com no, de l’executiu. Però el cap de l’executiu va insistir que l’acord del juliol explicitava que la delegació havia de ser «de Govern». Hi van acabar anant només els consellers proposats per ERC, Laura Vilagrà i Roger Torrent. En van quedar fora els membres proposats per Junts -Jordi Sànchez, Jordi Turull i Míriam Nogueras- i tampoc hi va anar Puigneró.