La proposta de JxCat atribueix noves competències al CAC per protegir ciutadans, menors i minories de continguts "perjudicials" que fomentin l'odi i la desinformació i també protegir la infància i l'adolescència impedint que les plataformes, les ràdios i les televisions emetin pornografia i violència gratuïta i de gènere.Respecte a les mesures que obliguen les plataformes de vídeo sota demanda a una presència mínima de català al seu catàleg, Batet ha recordat que hi ha estats europeus que ja posen mínims en defensa de les llengües pròpies. "Creiem que ho podem fer des del Parlament i demanarem el màxim possible", ha concretat. "Som ambiciosos en la defensa del català, no hi posarem límits", ha afirmat.

El president de JxCat a la cambra catalana ha subratllat que cal potenciar el català en tots els sectors possibles per garantir-ne l'ús social. Ha considerat que els joves han de disposar de contingut en català a les plataformes de vídeo sota demanda. "No deixarem la defensa del català en mans del govern espanyol. No ens fiem del PSOE, sabem que sempre ens perjudiquen", ha advertit.

Tot i impulsar una llei pròpia al Parlament, Batet ha assegurat que la negociació amb el govern espanyol per la modificació de l'esborrany de la llei estatal de l'audiovisual està "oberta". "Per intentar que l'executiu canviï el redactat de la llei. Això no és incompatible amb legislar al Parlament en un sector clau com l'audiovisual", ha sostingut. El líder de la formació de Carles Puigdemont a la cambra catalana ha criticat que el govern espanyol hagi anat "tard" en plantejar la llei i que s'hagi realitzat sense tenir en compte el Govern, el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ni les productores audiovisuals catalanes. Batet ha afegit que la voluntat del grup parlamentari és que la proposició de llei s'abordi "com més aviat millor" i s'ha posat a disposició dels grups per avançar-se a l'aprovació de la llei espanyola. Sobre el fet que Junts presenti la proposició de llei i no sigui el Govern qui plantegi un projecte de llei o bé un decret, Batet li ha restat importància i ha dit que el treball ja estava avançat com a grup parlamentari l'anterior legislatura i que l'important no és qui ho presenti sinó que "tiri endavant".

Toc d'atenció de Brussel·les a Sánchez

Brussel·les ha enviat un avís aquest dijous al govern espanyol perquè encara no li ha comunicat com transposarà la nova directiva europea de l'audiovisual. Els estats membre tenien fins al 19 de setembre del 2020 per adaptar la seva legislació a la normativa de la Unió Europea, però Espanya encara no ho ha fet i, per això, l'executiu europeu ha traslladat a l'executiu de PSOE i Podemos el seu malestar. "No hi ha hagut cap notificació", ha assegurat Johannes Bahrke, portaveu de la Comissió Europea sobre economia digital. Fins que no tingui informació sobre els plans espanyols, la CE no pot avaluar exactament quines modificacions s'han de fer a la llei estatal per estar en línia amb les regles europees, puntualitzen fonts comunitàries.

El govern espanyol té dos mesos per comunicar a Brussel·les els seus plans i, en cas contrari, l'executiu comunitari podria portar el cas als tribunals de la UE.

L'objectiu de la nova directiva sobre serveis de mitjans audiovisuals és "crear un marc regulador adequat per a l'era digital, que condueixi a un panorama audiovisual més segur, més just i més divers".

El govern estatal ha ajornat l'aprovació de la llei audiovisual i ha reobert les negociacions amb l'executiu català i el grup parlamentari d'ERC després de la polèmica que ha suscitat el fet que l'esborrany no preveiés un percentatge obligatori per a la producció en català.