«Tallar mans és summament necessari per raons de seguretat». D’aquesta manera va justificar el proper retorn a l’Afganistan dels càstigs severs, amputacions i execucions, un dels fundadors dels talibans i actual encarregat de sistema penitenciari de país centreasiàtic, Nurudin Turabi.

Aquestes pràctiques draconianes van ser habituals durant l’anterior etapa del grup insurgent al Govern, entre 1996 i 2001. Ara, que ha tornat al poder després de la caòtica sortida dels EUA del país i torna a regir la xaria (llei islàmica), tornaran els escarments, va assegurar Turabi.

Aquest dirigent talibà, de 60 anys i que va perdre una cama i un ull durant els combats contra l’ocupació soviètica, va ser titular de Justícia i va encapçalar el Ministeri per a la Propagació de la Virtut i la Prevenció del Vici durant el règim anterior. En aquells anys, els talibans duien a terme els seus macabres càstigs a l’estadi esportiu de Kabul o a la mesquita d’Eid Gah davant de centenars de persones. Els assassins rebien un tret al cap, normalment d’un familiar de la víctima que tenia l’opció de perdonar la vida de l’acusat a canvi d’una suma de diners; als lladres se’ls amputava una mà i als que robaven a la carretera, una mà i un peu.

«Tothom ens criticava pels càstigs als estadis, però nosaltres mai els critiquem a ells per les seves lleis o els seus càstigs», va assenyalar Turabi abans de destacar que no acceptaran que «ningú» els digui quines lleis s’han d’aplicar a l’Afganistan. «Seguirem les directrius de l’islam i les nostres lleis estaran basades en l’Alcorà», va afegir.

Judicis sense públic

L’alt càrrec talibà també va assenyalar que, a diferència del que succeïa en els 90, quan els judicis gairebé mai eren oberts al públic i estaven dirigits per clergues islàmics, ara els jutges seran els que dictaran les sentències. També podrà haver-hi jutgesses. Tot i això, va insistir que la base jurídica serà l’Alcorà. Malgrat els seus missatges de moderació d’un primer moment, els talibans van formar a principis de mes un govern amb membres de la línia dura del moviment.