L’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont va sortir ahir a la tarda de la presó de màxima seguretat en què es trobava a l’illa de Sardenya, segons va decidir el Tribunal d’Apel·lació de Sàsser. Puigdemont va ser detingut dijous en baixar d’un avió a l’aeroport de l’Alguer per una ordre del Tribunal Suprem espanyol. L’expresident català va sortir de la presó passades les 6 de la tarda hora catalana, acompanyat de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i d’un grup d’independentistes de Sardenya que corejaven el seu nom i cridaven «independència» mentre cantaven cançons catalanes i onejaven banderes de Catalunya i sardes.
La jutgessa italiana Plinia Azzena va confirmar ahir la legitimitat de la detenció de Carles Puigdemont, però alhora va ordenar la seva «immediata posada en llibertat», en virtut que es va considerar que «la suspensió del procediment nacional comporta la suspensió d’execució d’aquest mandat» de detenció, segons la resolució de dues pàgines a la qual va tenir accés El Periódico, del mateix grup editorial que Regió7.
Una de les motivacions donades per la jutgessa és que la detenció de l‘expresident danyaria «en forma greu el dret del detingut a viatjar lliurement per participar en les reunions en el Parlament Europeu», garantit per «una immunitat, encara intacta»
Per la seva banda, la consellera d’Acció Exterior, Victòria Alsina, va agrair en nom del Govern el suport de les autoritats de Sardenya i l’Alguer i va confirmar que l’expresident reprendrà la seva agenda a l’illa italiana un cop fora de la presó. Segons Alsina, les autoritats els han ajudat molt i han estat al seu costat «des del primer moment». Pel que fa a Borràs, va destacar que en aquests moments Puigdemont «és un home lliure en una Europa lliure». Alsina i Borràs van fer aquestes declaracions després d’acompanyar Puigdemont en la sortida de la presó.
Envoltat de periodistes, l’expresident va dir trobar-se «molt bé», va ironitzar sobre el fet d’haver sortit lliure -«Espanya no perd mai les oportunitats de fer el ridícul», va dir- i va afegir que la «decisió» del Tribunal General de la Unió Europea sobre la seva llibertat de moviments per territori europeu, en la seva condició d’eurodiputat, era «claríssima».
El seu advocat a Itàlia, Agostinangelo Marras, va afirmar que la jutgessa no havia demanar mesures cautelars contra l’expresident català i que tampoc li ha imposat restriccions de mobilitat, amb el que podrà viatjar on vulgui. «Aquesta era la primera fase, l’audiència per a la convalidació de la detenció i l’aplicació o no de mesures cautelars. Després la Cort haurà de decidir si hi ha les raons perquè el president Puigdemont sigui lliurat o no», va afegir. Una primera vista per analitzar la situació de l’expresident català s’ha fixat per al 4 d’octubre i Puigdemont hi acudirà, segons Marras L’advocat va assegurar que el jutge italià va preguntar a Puigdemont si té intenció d’anar a Espanya o no i «ell va dir que no».
Les euroordres no han arribat a estar mai suspeses pel jutge Pablo Llarena
Les autoritats espanyoles representades per l’Advocacia de l’Estat van manifestar al Tribunal General de Justícia de la Unió Europea «expressament» que les euroordres cursades contra l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i la resta de líders independentistes a Brussel·les que han estat elegits eurodiputats «estaven suspeses», segons es reflecteix en la resolució del 30 de juliol en què el tribunal europeu va descartar mantenir de manera cautelar la immunitat que els havia aixecat el Parlament Europeu. El problema és que l’únic que pot suspendre o retirar una euroordre és el magistrat que la va dictar i en aquest cas el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena mai ho ha fet. Això és el que va propiciar l’arrest de l’expresident Puigdemont, perquè en arribar amb avió a Sardenya el seu nom va fer saltar l’alerta de l’ordre en curs. La detenció no es va comunicar fins ahir al Tribunal Suprem.
La resolució afirma al punt 55 que «les autoritats espanyoles van manifestar expressament que aquesta sol·licitud demanava la suspensió de les ordres de detenció nacionals dictades contra els demandants i comportava la suspensió de qualsevol procediment d’execució d’una ordre de detenció europea que pogués haver-se iniciat. També van afirmar que cap tribunal de la Unió Europea podia executar les ordres de detenció europees en litigi fins que el Tribunal de Justícia es pronunciés». Amb tot, concloïa amb l’advertiment que si era arrestat, es tornessin a dirigir al tribunal. Preguntada sobre aquest tema, la ministra de Justícia, Pilar Llop, va manifestar que el que ha de fer ara el Govern és «respectar les decisions judicials, els procediments i els temps».
