La gestió policial dels macrobotellots que durant la festes de la Mercè de Barcelona van derivar en violència i actes vandàlics va desfermar ahir un entrecreuament de retrets i acusacions entre l’Ajuntament i la Generalitat, que s’endossen mútuament la responsabilitat de controlar-los.

Durant el pont de la Mercè, els voltants de la plaça Espanya i les platges de Barcelona han estat escenari de multitudinaris botellots que s’han saldat amb 52 detinguts i 73 ferits -13 per arma blanca- a causa dels pillatges, enfrontaments i actes vandàlics provocats per grups d’esvalotadors.

Després d’una primera nit d’incidents, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va demanar dissabte reforços als Mossos d’Esquadra adduint que els botellors són competència seva en haver-se convertit en un problema d’ordre públic, però el blindatge policial no va impedir que els altercats es repetissin la matinada de diumenge, encara que amb menys intensitat.

Pere Aragonès va replicar a l’alcaldessa, a qui va demanar que assumeixi la seva responsabilitat en la gestió dels botellots en recordar que els dispositius van ser dissenyats per la Guàrdia Urbana, que deia «què es tancava i què no es tancava», amb la Generalitat «sempre a la seva disposició».

Colau va esquivar la polèmica política i, després d’argumentar que un macrobotellot és «molt difícil de preveure», va emplaçar a administracions i partits a asseure’s i abordar «el tema de fons: donar resposta a la queixa de tota una generació».

Per la seva banda, el PSC, soci de govern de Colau, va acusar els governs de JxCat i ERC de «legitimar, per acció o omissió» els actes vandàlics, amb la seva «irresponsabilitat». El tinent d’alcalde de Seguretat de Barcelona, Albert Batlle, va il·lustrar això dient que hi ha un «problema» quan el president de la Generalitat «surt del despatx, es posa les vambes i se’n va a tallar la principal via de comunicació».