El Parlament insta el Govern a impulsar la candidatura dels Jocs d'Hivern 2030

Els Jocs d'Hivern han estat una temàtica recurrent entre les propostes de resolució dels grups parlamentaris. El Parlament ha aprovat instar el Govern a dialogar i treballar conjuntament amb l'Ajuntament de Barcelona i els ens locals i supralocals implicats, com ajuntaments i Diputacions, així com col·laborar amb el govern de l'Aragó i l'executiu espanyol per fer viable un projecte "creïble i potent", a proposta del PSC.

En canvi, no ha prosperat la iniciativa dels comuns, que volien que tots els territoris proposats com a seu o subseu rebin tota la informació del projecte i puguin decidir la seva participació a través d'un referèndum. La proposta de resolució només ha tingut 50 vots a favor, els dels comuns, ERC i la CUP.

A la proposta de resolució dels anticapitalistes on proposaven retirar la candidatura, que s'ha rebutjat, també demanaven aturar el procés de renovació del contracte del Circuit de Catalunya amb la Federació Internacional de l'Automobilisme per la Fórmula 1, així com aturar, en el termini d'un mes, el projecte de la Ciutat del Motor i derogar el PDU del Circuit per impulsar un procés de reconversió del sector de l'automòbil.

Retirada de distincions a Joan Carles I

D'altra banda, el ple ha acordat instar el Govern i les administracions locals a retirar les distincions i elements d'homenatge a Joan Carles I als edificis propis, així com al nomenclàtor dels carrers, perquè es considera que la seva actuació tant mentre era Rei com després "és incompatible amb l'ètica i la democràcia". S'ha aprovat amb el suport d'ERC, Junts, comuns i la CUP.

També s'ha aprovat instar el Govern a demanar al Congrés una Comissió d'Investigació relativa a la trama vinculada a presumptes il·legalitats de la Casa Reial i els contactes amb Aràbia Saudita.

Empresa elèctrica pública

El Parlament ha aprovat instar el Govern a crear una empresa elèctrica pública a Catalunya amb capacitat de gestió del cicle de producció, distribució i comercialització de l'energia, així com instar el Govern a presentar en el termini de quatre setmanes un pla detallat i calendaritzat de constitució de l'empresa. Fruit d'una transacció entre CUP, Junts i ERC, també s'ha aprovat demanar a l'executiu que plantegi durant el 2021 una proposa de reversió de la central hidroelèctrica de Sant Quirze de Besora a mans públiques, quan acabi la concessió actual el 2024.

La cambra també ha instat el Govern a demanar a l'executiu espanyol que aturi el projecte de cinc línies MAT, així com que retorni a la Generalitat les competències sobre els traçats de les xarxes de transport d'energia de Catalunya i el caràcter vincular de l'informe que s'emet sobre el Pla d'inversions anual de les companyies energètiques.

El Parlament també insta el Govern a reprovar "la inacció" de l'executiu espanyol davant l'increment del peu de la llum. A més, ha tirat endavant la iniciativa per instar l'Estat que, mitjançant un decret llei, obligui totes les comercialitzadores d'últim recurs a contractar un mínim d'un 50% de l'energia que comercialitzen a preu tancat i només l'altre 50% a mercat diari, per acotar la proporció dels kWh venuts per aquestes empreses que estigui afectada per la volatilitat dels preus.

Retorn del deute pendent a Catalunya

D'altra banda, el Parlament ha acordat demanar al Govern que exigeixi a l'Estat el pagament del deute pendent de la disposició addicional 3a de l'Estatut del 2008 –uns 559 MEUR- i que reconegui el deute del mateix concepte dels exercicis 2009-2013 –uns 2.950 MEUR-.

També s'ha aprovat reclamar a l'Estat el pagament del deute pendent derivat de la integració definitiva del finançament revisat dels Mossos, d'uns 664 MEUR, així com exigir-li que es comprometi que la futura distribució del marge de dèficit autoritzat per a les institucions europees es faci en funció de la despesa pública, perquè l'Estat no torni a centralitzar el marge de dèficit en un 89% tot i que només representa un 58% de la despesa.

En canvi, el Parlament ha rebutjat instar el Govern a reclamar a l'executiu espanyol que presenti, abans d'acabar aquest any, una proposta per a un nou model de finançament, i que abans de tres mesos es traslladi al Parlament perquè pugui ser debatuda i tingui "el màxim consens polític". La proposta dels comuns només ha comptat amb els seus vots a favor i els dels socialistes.

Es rebutja retornar la defensa jurídica dels Mossos a Interior

Entre les iniciatives que s'han rebutjat hi ha una proposta de resolució de Cs que demanava que s'instés el Govern a "coordinar-se amb el món local" per fer un pla d'acció per evitar els botellots en espais públics i augmentar el control posant sancions, així com "analitzar i revisar les mesures de prevenció i control dels desordres públics, actes vandàlics i fets delictius relacionats amb concentracions descontrolades i consum massiu de begudes alcohòliques al carrer".

Els grups tampoc han aprovat que el Parlament "condemni els aldarulls i actuacions violentes" i "les agressions dirigides al Cos de Mossos d'Esquadra i a les Policies Locals". La proposta del PSC, que s'ha rebutjat, demanava "plena cobertura" als Mossos, amb mesures com la tramitació judicial de totes les denúncies per actuacions contra l'autoritat o una reforma legislativa per preservar l'autoritat.

La cambra també ha desestimat el punt d'una proposta de Cs que demanava el retorn de la defensa jurídica dels Mossos al Departament d'Interior tenint en compte "la seva condició de servidors públics i "l'assetjament que massa sovint pateixen per l'acció malintencionada de grups i grupuscles vinculats a determinades formacions polítiques".

Entre les propostes rebutjades també hi ha la iniciativa de Ciutadans per declarar convenient que a Catalunya es promogui una llei electoral que garanteixi la representació adequada de tots els ciutadans i que "corregeixi la infrarepresentació" de zones com l'àrea metropolitana o Tarragona.