Un bagenc implicat en l'1-O: «Allò va ser un referèndum. L'error va ser pensar que serien flors i violes»

Creus es va encarregar de buscar gent perquè traslladés les urnes, estiguessin a la mesa el dia del referèndum i controlessin la votació. El dia 1 d'octubre de 2017 havia de ser l'enllaç amb el centre de dades. Però 45 minuts després d'obrir el col·legi, va arribar la Guàrdia Civil, que hi va intervenir i 16 persones van resultar ferides.

Al municipi bagenc la policia només va poder confiscar les paperetes, les urnes -amb els vots d'una desena de persones ja a dins- les van poder amagar. Quatre anys després, reconeix que encara li costa creure el que va passar. "Nervis a flor de pell, corredisses...", relata, tot assegurant que aquell dia el va sorprendre "com el poble tibava": "Castellgalí no és independentista i aquell dia s'hi va involucrar molta gent".

D'altra banda, el responsable del col·legi electoral l'1-O a Sant Julià de Ramis (Gironès), Jaume Casamitjana, assegura que "ho tornaria a fer, però exigiria al Govern que el resultat s'apliqués". El col·legi electoral del pavelló de Sant Julià de Ramis va ser un dels primers indrets on va carregar la Guàrdia Civil i on havia de votar l'aleshores president Carles Puigdemont -ho va acabar fent a Cornellà del Terri (Pla de l'Estany). Casamitjana creu que el referèndum estava ben muntat, però "el que va fallar va ser que no hi havia res a punt l'endemà".

Aquest retret al Govern és compartit per altres participants de l'1-O. Com Marta Vidal, veïna de Cubelles (Garraf) que va mobilitzar-se per mantenir el centre de votació obert la nit abans del referèndum. "Nosaltres ho vam donar tot; i després de l'1-O hi ha hagut mil actes, no hem parat, ens hem esgotat mental i físicament, i el Govern no ha actuat ni ha respost com haurien d'haver-ho fet", argumenta.

"Va valdre la pena? Moltíssim. Ho tornaria a fer? Amb una mica de recel al principi, però segur que tornaria al carrer, aquesta nit mateix", resumeix Vidal, que assenyala l'executiu com a "principal responsable de la desescalada" de l'independentisme. Explica que repetiria el que va fer perquè creu en la independència, però reconeix que és "molt difícil tornar a confiar en els polítics".

Amb tot, Marta Vidal "no canviaria per res" el que l'independentisme va fer el 2017. Creu que s'ho va merèixer pel "nivell de consciència" que va adoptar molta ciutadania i per com va potenciar la societat "des de baix". I explica que, per a ella, l'1-O va suposar "un abans i un després", també per la seva vida: "Ens vam empoderar i van sortir lligams; s'ha enfortit la població i la participació ciutadana".

Macià Garcia Borràs va viure l'1-O com a membre d'una mesa a l'Ametlla de Mar (Baix Ebre). Al seu centre de votació no hi va haver incidents, més enllà de les corredisses i la por perquè "deien que la Guàrdia Civil es movia" per la zona. De fet, a Sant Carles de la Ràpita i a Roquetes, també a les Terres de l'Ebre, va haver-hi intervencions amb càrregues que van deixar desenes de ferits.

Garcia Borràs diu que tornaria a fer el mateix si s'organitzés un nou referèndum. "Una de les coses principals que hi trec és que som un país que quan ens hi posem som molt potents", argumenta. I admet que un dels errors després de la jornada va ser "pecar d’il·lusos". Casamitjana també n'extreu lliçons semblants: "L'enemic farà tot el que calgui, violència inclosa, per garantir la unitat de la pàtria". També lamenta l'esperança que l'independentisme havia dipositat en Europa, i creu que la ciutadania ha "d'exigir" a l'executiu que compleixi el que porta als programes electorals: "Hem de ser crítics amb el nostre Govern, que ens ha enganyat".

Amb la situació actual, Garcia Borràs demana una "unió de tot el catalanisme" i que els partits "vagin a parlar a Madrid d'una manera més col·lectiva". "De vegades sembla una utopia", admet aquest veí de l'Ametlla de Mar, que també reconeix que pot ser una utopia un referèndum pactat. Amb tot, assegura que li agradaria que s'arribés a negociar-lo "per no haver de tornar a viure la mateixa història i la vulneració de drets": "El que va passar l'1-O no m'agradaria que tornés a passar", assenyala.

Marta Vidal creu que "s'hauria d'haver anat" amb l'1-O "fins al final". "Era el moment clau per haver aprofitat, a per totes i amb tot, i no s'ha fet", es queixa. D'opinió semblant és Casamitjana, que considera que també ERC i Junts "saben que la taula de diàleg no serveix per a res, només per cobrir l'expedient". Però és optimista, i espera que en aquesta legislatura se celebri un nou referèndum.

Creus opina que "s'ha de donar peu" a aquest espai de negociació i "que vagi fent". "I si en un any o dos seguim igual, potser sí que ens tocarà de plantejar-nos la via unilateral", afegeix. Reclama als polítics que són ells qui han de moure's i avisa el moviment independentista que "amb dues manifestacions" no s'aconseguirà la independència: "Cal mobilització contínua; si volem anar per la via pacífica, les coses costen quatre vegades més".

Quatre anys després, un record per l'1-O i poca celebració

"Amb un brindis", suggereix Vidal quan se li pregunta si celebrarà el quart aniversari de l'1-O d'alguna manera. Creus, admet que està "desmoralitzat" i dubta que enguany faci res. Garcia Borràs no té res preparat, més enllà d'un "record", i contempla participar en alguna mobilització, si n'hi ha, al seu poble. A Sant Julià de Ramis sí que hi haurà més actes amb la vista posada enrere, però també al futur. Explica Casamitjana que faran una consulta als veïns sobre si l'Ajuntament de Sant Julià de Ramis ha d'ingressar els impostos a la hisenda catalana, i se celebraran dues taules, sobre la sobirania fiscal i sobre el debat constituent.