Milers de persones han participat aquest dissabte en tres marxes convocades per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) amb motiu del quart aniversari de l’1-O. La primera marxa ha sortit a les 6 del matí de Fraga (Osca) en direcció a Lleida; la segona ha començat a les 8 a Sant Julià de Ramis i ha acabat a Aiguaviva, totes dues localitats a Girona, i la tercera ha cobert des de les 2 de la tarda el recorregut entre Vinaròs (Castelló) i Sant Carles de la Ràpita (Tarragona).
Les marxes han estat encapçalades per pancartes amb els missatges ‘1-O, lluitem i guanyem la independència’ i ‘Països Catalans, lliures i sobirans’. L’ANC ha triat llocs simbòlics per a l’inici i el final de les marxes, com Sant Julià de Ramis, on l’actuació policial va impedir que pogués votar l’expresident Carles Puigdemont.
Més de 300 personesa la Marxa de Ponent
La de Ponent ha estat la caminada més matinera de les tres que s'han celebrat al país, i ha sortit a les 6 del matí de Fraga, a la comarca veïna del Baix Cinca, direcció Alcarràs (Segrià) i Lleida, on s'hi han sumat més participants fins arribar als 300. La marxa ha arribat a l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI) a les 14 hores, on s'hi ha fet l'acte polític i un dinar popular. El recorregut ha estat de 27 quilòmetres. Segons ha explicat l'organització, a Fraga la Guàrdia Civil ha identificat els conductors que han participat a la marxa.
La Marxa de Ponent, organitzada per l'ANC amb el suport d'Òmnium i de l'AMI, ha arrencat a les 6 del matí a Fraga, a Osca, amb una cinquantena de participants. En aquest punt de sortida, l'organització ha explicat que la Guàrdia Civil ha identificat els conductors que han arribat amb els seus cotxes particulars, així com el xofer d'un dels autocars llançadora que han posat a disposició dels participants.
La marxa, de 27 quilòmetres, ha enfilat per l'autovia A-2 fins a l'hotel Casa Miquel d'Alcarràs, on s'hi ha unit el centenar de persones que han començat el recorregut des de 'Lo Casino' d'aquesta població, punt de votació de l'1-O on van haver-hi càrregues policials.
La marxa ha agafat de nou l'A-2 direcció al Jardiland, als afores de Lleida. Aquí s'hi han sumat de nou la resta de participants que han optat per fer el darrer tram de set quilòmetres fins arribar al costat de l'EOI, un dels punts de votació l'1 d'octubre de 2017 on també van haver-hi càrregues policials. En aquest espai s'hi ha fet l'acte polític que ha comptat amb les intervencions de diferents representants d'algunes de les entitats que formen la Taula per la Democràcia de Lleida. Posteriorment s'ha fet un dinar popular solidari a càrrec dels CDR de Lleida que ha servit per recollir diners per fer front als diferents processos judicials oberts i per pagar multes imposades a persones per l'1-O o per altres accions reivindicatives independentistes a Ponent.
El membre del secretariat nacional de l'ANC, Jordi Alsina, s'ha mostrat satisfet amb la resposta dels participants, més de 300 inscrits, i ha explicat que la caminada vol "reivindicar l'1-O i homenatjar a tots els represaliats". A la vegada, però, també vol "interpel·lar la classe política perquè tirin endavant" i culminin el procés d'independència de Catalunya. "Si no es veuen capaços de tirar endavant que donin un pas al costat perquè amb la gent valenta que estem avui a les tres marxes ho aconseguirem", ha afegit.
Un dels participants és Francesc Mata, veí de Torres de Segre, queha explicat que ha assistit a la marxa per "reivindicar l'esperit de l'1-O". Tot i que s'ha mostrat partidari de fer accions "més definitives i permanents" diu que cal continuar sortint al carrer per "fer sentir la nostra veu". En el mateix sentit, Isabel Barbé, defensa que cal estar "fermes, dempeus, i continuar la lluita per la independència". Aquesta veïna de Lleida també s'ha mostrat escèptica amb la Taula de Diàleg per resoldre la crisi política. "No sé si és ingenuïtat però entre les dues parts hi ha un desequilibri que fa fredor. No crec que siguem tan innocents com per creure el que ens diuen de Madrid, jo no m'ho crec", ha afirmat.
A la marxa també hi han participat alguns veïns de Fraga com Josepa Vilar, que ha reivindicat que aquesta població de la Franja "té molt a veure" amb Catalunya. "Som un grup que tenim sentiments independentistes i que venim perquè hi tenim molt a veure, ens agermana la llengua, la cultura, tot", ha indicat.
La Marca del Nord, la més concorreguda
Més de 3.000 persones han participat a la Marxa del Nord convocada per l'ANC. Una marxa que ha sortit de Sant Julià de Ramis amb un miler de persones, però que ha anat agrupant més manifestants durant el recorregut fins a Girona. Un cop a la capital de la demarcació, els assistents han empaperat la seu de la Generalitat i han desplegat una gran estelada a la façana de l'edifici. Després s'han desplaçat fins al col·legi Verd, on la Policia Nacional va carregar fa quatre anys, per deixar-hi mig miler de clavells. Els assistents han reclamat que s'implanti el mandat de l'1 d'octubre o que es tiri endavant un nou referèndum.
Equipats amb estelades i pancartes, centenars de persones han iniciat la marxa en la que també hi ha participat l'expresident de la Generalitat, Quim Torra, i que ha rebut la visita de la presidenta de l'Assemblea, Elisenda Paluzié. Després de saludar els assistents, Paluzié s'ha desplaçat a la marxa que s'ha convocat entre Vinarós i Sant Carles de la Ràpita.
La Carme Noguer és de Llançà i a les vuit del matí ha sortit de Sant Julià de Ramis per cobrir els 14 quilòmetres fins a Aiguaviva. Explica que ho fa "per convicció" i diu que cal que se celebri un nou referèndum, però també s'ha de "recordar l'1 d'octubre i tot el que va significar". En el mateix sentit s'expressa la Mariona Ponsatí. És de Banyoles i aquest dissabte ha deixat les seves dues filles per anar a fer la caminada per commemorar el quart aniversari del referèndum.
"Encara m'emociono quan hi penso i crec que és molt important fer notar que encara hi som i fer saber el que sentim", ha remarcat. Com ella l'Anna Puig, una veïna de Girona que s'ha afegit a la marxa a quarts de deu del matí quan ha passat per la capital de la demarcació. Puig reconeix que viu l'actual situació "amb resignació" i creu que s'ha de "confiar" en el Consell per la República". "Arribarà un moment i ens hem de preparar", ha assenyalat.
La Carme Huete, en canvi, explica que el principal motiu pel que estava a la marxa és per reivindicar "que vam guanyar" i per exigir als actuals representants al Parlament de Catalunya que "facin la independència". "És el que vam decidir el 2017 i no ho podem oblidar", destaca.
Parlaments
Un cop la manifestació ha arribat a Aiguaviva, ha estat el moment dels parlaments. Amb una pista poliesportiva plena a vessar, els assistents han cridat consignes en favor de la independència i contra el govern espanyol. L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha destacat que "no vindran solucions màgiques de no sé on" i per tant "caldrà tornar-ho a fer".
Madrenas ha precedit a Marc Puigtió i Josep Pinsach, alcaldes de Sant Julià de Ramis i Aiguaviva. També han parlat Jordi Pesarodona i Carme Renedo com a persones afectades per processos judicials arran de l'1-O i Blanca Llovet i David Fernández en nom d'Òmnium Cultural i ANC.
Unes 500 persones marxen des de Vinaròs fins a la Ràpita
Mig miler de persones ha sortit de Vinaròs (Baix Maestrat) amb estelades i cridant consignes independentistes i han enfilat cap a Sant Carles de la Ràpita (Montsià). Els manifestants han recorregut 21 quilòmetres, passant per Alcanar i Les Cases i s'han pogut aturar en tres punts d'avituallament habilitats per les entitats sobiranistes, organitzadores de la caminada. "Venim per defensar la república i la llibertat del nostre país", ha expressat Albert Dasí, participant procedent del País Valencià.
Centenars de persones s'han aplegat a la plaça Parroquial de Vinaròs ben equipats amb motxilles, aigües i menjar per recórrer els 21 quilòmetres que hi ha entre la capital del Baix Maestrat i Sant Carles de Ràpita. Abans d'arrencar a caminar els concentrats han cantat 'l'Estaca' de Lluís Llach i han clamat crits d'independència. Aquest clam, conjuntament amb altres consignes, com '1-O Ni oblit ni perdó', han estat corejades mentre els manifestants han recorregut els carrers de Vinaròs, lluint pancartes reivindicatives i estelades, dues d'elles de grans dimensions.
Durant la caminada, els participants han tallat l'N-340 i han passat per Alcanar i les Cases d'Alcanar. L'organització ha habilitat punts d'avituallament on podran menjar i descansar, ja que l'arribada de tots ells es preveu cap a les vuit del vespre a Sant Carles de la Ràpita. L'Anna Maria Pérez, veïna de la Sénia, ha explicat que porta la maleta plena d'entrepans, d'aigua, de pastissets de la Sénia i protector solar per poder caminar tots els quilòmetres. "Hem de recordar l'1-O, no l'oblidarem mai perquè aquell dia van apallissar la gent desarmar que només volia votar", ha dit.
L'Albert Dasí també s'ha preparat per poder participar en la marxa, diu, caminant cada dia de la setmana passada. "Hi ha gent que ha vingut a pèl, l'ànim i el coratge de veure tanta gent per la llibertat anima molt el cos, malgrat que ja tinguem una certa edat, tenim l'ànim per arribar-hi", ha assegurat aquest participant del País Valencià. "Venim a defensar la llibertat, la república i la independència del nostre país, d'un país que va del nord a sud, hem de reivindicar la gran festa de la llibertat que va ser l'U d'Octubre del 2017", ha afegit.
En la mateixa línia s'ha manifestat en Toni que ha fet la marxa acompanyat de la seva colla d'amics. Ell ha afirmat que segueix manifestant-se per assolir la independència de Catalunya. "Els motius pels quals volíem la independència fa deu anys no han canviat, alguns fins i tot s'han agreujat, i malgrat que hi ha una situació de desànim, jo no defalliré", ha afirmat el jove barceloní.
