Uns 216.000 menors han estat agredits per sacerdots i religiosos en el si de l’Església catòlica a França des del 1950, segons ha revelat un esperat informe independent que burxa encara més en un «infern» que ja va colpejar en el passat els Estats Units i Austràlia.
Aquesta és una de les conclusions de l’informe de la Comissió Independent sobre els Abusos Sexuals a l’Església (Ciase), fruit del treball de dos anys i mig. Sacerdots i religiosos van abusar de 216.000 menors a França entre el 1950 i el 2020, si bé la xifra ascendiria a 330.000 si es té en compte els abusos comesos per laics que treballaven en les institucions religioses, segons ha precisat el president de la Ciase, Jean-Marc Sauvé.
Els abusos han tingut durant anys un «caràcter sistèmic» i l’Església catòlica francesa ha mantingut una «cruel indiferència» amb les víctimes, segons la comissió investigadora.
«Vostès, membres de la comissió, tornen de l’infern», ha dit durant la presentació de l’informe François Devaux, fundador de l’associació de víctimes La Parole Libérée, ja desapareguda, dirigint-se als 22 experts que es van submergir en el drama per poder extreure'n les xifres.
«Cataclisme»
«Cataclisme», «sisme», «tsunami»... La premsa no ha estalviat adjectius aquests últims dies de cara a la presentació de l’informe que, segons el diari Le Parisien, «sacsejarà l’Església», dons la qual, a parer de Libération, «bufa un vent d’angoixa i pànic».
Les primeres xifres avançades ja van donar mostra de l’horror. Entre els 115.000 sacerdots o religiosos censats en els últims 70 anys a França, hi va haver «entre 2.900 i 3.200 pederastes», va dir diumenge Sauvé, a l'agència Associated France Press, precisant que és una «estimació mínima».
França no és un cas aïllat. Almenys 3.677 nens van ser víctimes d’abusos de religiosos a Alemanya entre el 1946 i el 2014, segons un informe del 2018, i, segons advocats independents, s'han arribat a presentar als Estats Units més d’11.000 denúncies.
Altres escàndols han esclatat a Xile, el Canadà i Austràlia. A l’abril, experts enviats per l’ONU, però que no parlen en nom seu, van demanar al papa Francesc que actuï i van expressar la seva «gran preocupació» per les nombroses acusacions.
El pontífex argentí ha convertit, no obstant, la lluita contra les agressions sexuals, conductes que fan del clergat un «instrument de Satanàs», en una de les seves prioritats i va publicar el 2020 un manual per gestionar denúncies a l’Església catòlica.
«Extrema violència»
La Ciase va iniciar els seus treballs el febrer del 2019 a petició de la Conferència Episcopal (CEF) i la Conferència de Religiosos i Religioses de França (Corref).
La investigació es va decidir després d’una sèrie d’escàndols, com el del sacerdot Bernard Preynat, condemnat el 2020 a cinc anys de presó per abusos en els anys 70 i 80 i el cas dels quals va inspirar el premiat film ‘Grâce à Dieu’ (‘Gràcies a Déu’), de François Ozon.
A més d’avaluar l’abast dels fets, els 22 experts de la comissió (advocats, teòlegs, psicòlegs, historiadors...) van avaluar la resposta de l’Església i van formular propostes per reconèixer el dolor de les víctimes i evitar altres casos.
«Vull que l’Església reconegui aquesta extrema violència», que doni noves directrius als clergues, però, sobretot, que «no giri full», va dir a la comissió Jean-Marie, un home de 82 anys que va ser víctima d’abusos per religiosos en la seva infància.
L’informe serà examinat de prop al Vaticà. El papa Francesc, que ha de tenir una audiència privada el 18 d’octubre amb el primer ministre francès Jean Castex segons el diari La Croix, ja va abordar la qüestió amb bisbes francesos al setembre.
Quina serà la resposta de l’Església catòlica a aquest informe? «Espero que estiguem confrontats a aquesta càrrega, per molt negra que sigui, perquè puguem després adoptar les mesures que s’imposin», va afirmar abans de la presentació Véronique Margron, presidenta de la Corref.
Els fets ja estan prescrits majoritàriament i els seus autors ja són morts, per la qual cosa és improbable un recurs a la justícia. L’episcopat francès ja va prometre per al 2022 indemnitzacions financeres, una opció que no suscita unanimitat entre les víctimes.
