El Govern de Polònia ha intentat justificar políticament la polèmica sentència del Tribunal Constitucional sobre la primacia del Dret nacional sobre el comunitari al·ludint a suposades equivalències en altres països, entre els quals inclou Espanya per les divergències jurídiques entorn de la immunitat d’Oriol Junqueras.

El Constitucional polonès va fallar dijous passat que els Tractats de la UE entraven en discrepància amb la Carta Magna, en resposta a un dubte plantejat pel primer ministre, Mateusz Morawiecki, la qual cosa ha acabat per posar en qüestió l’arquitectura legal del bloc. Morwaiecki ha negat que la continuïtat de Polònia dins de la Unió estigui en qüestió i fins i tot ha descrit el ‘Polexit’ com «’fake news’» al servei d’interessos polítics de l’oposició. En l’àmbit pròpiament jurídic, ha esgrimit que la sentència no representa tanta novetat en l’escena europea. En aquest sentit, ha suggerit que, en alguns països del bloc, els seus tribunals també han conclòs que les institucions de la UE «de vegades» s’excedeixen en les facultats que els confereixen els Tractats i xoquen amb la legislació nacionals. Així, ha al·ludit --sense entrar en els detalls-- a França, Dinamarca, Itàlia, República Txeca, Romania i Espanya.

El missatge velat de Morawiecki sobre Espanya està relacionat amb les causes judicials obertes tant en el Tribunal de Justícia de la UE (TUE) com en el Suprem espanyol a compte de la immunitat de l’exvicepresident del Govern Oriol Junqueras, com han reconegut a Europa Press fonts diplomàtiques poloneses. El TUE va dictaminar el desembre de 2019 que Junqueras tenia immunitat en haver estat triat al maig d’aquest mateix any com a eurodiputat, assumint que el Suprem hauria hagut d’excarcerar-lo abans de la sentència del ‘procés’ perquè pogués recollir l’acta que l’acreditava com a tal. El gener de 2020, no obstant això, el tribunal espanyol va rebutjar autoritzar el desplaçament de Junqueras a Estrasburg i va reafirmar la sentència que el condemnava a 13 anys de presó per sedició. Entre les seves argumentacions figurava que el Dret nacional estableix que no és possible la immunitat per a una persona que es presenta a un procés electoral quan ja té un judici obert. Per a Polònia, el posicionament del Suprem implica «insinuar» que «l’ordre jurídic d’Espanya és més important que el de la UE», la qual cosa entroncaria amb la sentència del Constitucional polonès que deixa el Dret comunitari en un segon pla respecte al dels Estats membre.