La millora de la situació sanitària va permetre que la Festa Nacional espanyola recuperés enguany la normalitat institucional amb la desfilada militar, on el president del Govern, Pedro Sánchez, va ser rebut amb esbroncades i crits de dimissió, i la recepció dels reis al Palau Real. Després de suspendre’s tots dos actes el passat 12 d’Octubre, van tornar a celebrar-se, encara que en un format més reduït, en rebaixar-se a gairebé la meitat el nombre de soldats que van desfilar per la Castellana de Madrid i el de convidats al besamans del palau.
Com ha passat des que Sánchez va arribar al poder, la seva assistència a la desfilada va generar la protesta d’alguns ciutadans, verbalitzada amb crits de «dimissió», «fora» i «okupa». El cap de l’Executiu va arribar a la plaça de Lima poc abans que ho fessin els reis i la infanta Sofía, la qual cosa no va impedir que l’esbroncada i els xiulets sobresortissin als aplaudiments a Felip VI, fet que es va reproduir al final de l’acte. Una reacció de queixa pocs dies després que Sánchez plantegés la seva proposta de descentralitzar algunes institucions i organismes de l’Estat per portar-los a altres ciutats.
Per primera vegada, van assistir a la desfilada les ministres d’Unides Podemos, Yolanda Díaz, Irene Montero, Ione Belarra i Alberto Garzón, encara que el d’Universitats, Manuel Castells, es va absentar després que el Govern hagués confirmat la seva presència. La cúpula de Defensa, els poders de l’Estat i polítics de tots els partits, entre ells, el líder del PP, Pablo Casado, i el de Vox, Santiago Abascal, van acompanyar les Forces Armades. En la tribuna d’autoritats van estar tots els presidents autonòmics, excepte les absències habituals del lehendakari, Iñigo Urkullu, i del president de la Generalitat, Pere Aragonés. També van faltar aquesta vegada el president gallec, Alberto Núñez Feijóo, i el de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page.
El lema de la desfilada d’enguany va ser «Servei i compromís», com a reconeixement al paper de l’Exèrcit durant la pandèmia, en catàstrofes naturals com el Filomena, en l’erupció del volcà de la Palma o en l’evacuació de ciutadans afganesos.
Enfront dels més de 4.200 soldats que van participar en el de fa dos anys, aquesta vegada ho van fer 2.656, a més de 68 aeronaus entre avions i helicòpters i 115 vehicles, sota la mirada i els aplaudiments de centenars de persones apostades al llarg del recorregut.
L’anècdota l’ha protagonitzat la Patrulla Àguila, que en dibuixar els colors de la bandera d’Espanya al pas dels seus avions, un va deixar un to morat a semblança de l’ensenya republicana.
El constitucionalisme es manifesta a Barcelona sense Ciutadans
Les entitats constitucionalistes van aplegar ahir a Barcelona 3.700 persones, segons la Guàrdia Urbana, per commemorar el Dia de la Hispanitat en una manifestació a la qual van acudir representants de Vox i el PPC però no de Ciutadans, que es va despenjar a darera hora de l’acte.
Sota el lema «Junts pel que ens uneix: Espanya i la hispanitat», la marxa va recórrer el passeig de Gràcia des de l’encreuament amb el carrer Provença fins a la plaça de Catalunya, on es va llegir un manifest i es va fer una ofrena a una imatge de la verge del Pilar.
En un ambient festiu i familiar, els manifestants van corejar consignes a favor de la unitat d’Espanya, van exhibir banderes espanyoles, cartells a favor de la Constitució i van proferir, de forma més minoritària, càntics demanant que s’empresoni l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont.
L’absència de Cs, anunciada al matí pel seu líder al Parlament, Carlos Carrizosa, amb la finalitat de marcar perfil propi, va generar «sorpresa» entre els organitzadors. Carrizosa va negar que la decisió es degués a diferències amb la plataforma unitària «Catalunya Suma per Espanya», que agrupa diverses entitats per la unitat, el respecte a la llei i la convivència.
