Manresa s’ha allunyat del capdamunt de l’indicador de risc de rebrot de les ciutats catalanes de més de 50.000 habitants, però l’altra cara de la moneda és que el nombre de casos per 100.000 habitants continua superant la mitjana tant catalana com espanyola. Així, si la incidència acumulada a Manresa a 7 dies era ahir de 37 casos i a 14 dies era de 109 casos, la mitjana catalana per 100.000 habitants era de 23 i 56, respectivament, i l’espanyola encara mostrava nivells inferiors: 25 i 53.

Això passava després que se situés de forma persistent com la ciutat gran del país amb major risc de rebrot durant el darrer mes, amb l’excepció del seguiment realitzat el 21 de setembre. Segons les darreres dades del Departament de Salut de la Generalitat, Manresa era ahir la quarta ciutat gran catalana en risc de rebrot, amb un índex de 84, que si bé duplicava la mitjana catalana (43) era inferior al de Vilanova i la Geltrú, 129; Mataró, 108; Mollet del Vallès 105.

Malgrat aquest descens d’una setmana per l’altra d’un risc de rebrot de 247 punts a un altre de 84, la capital del Bages mantenia la inèrcia de les dades anteriors i era la segona ciutat gran en incidència acumulada a 14 dies, amb 109 casos per 100.000 habitants només superada pels 125 casos de Mollet del Vallès. Pel que fa a la velocitat de transmissió del virus, de 0,76, se situava en la franja intermèdia, fins i tot per sota de la mitjana catalana, que era de 0,80.

El Berguedà era la novena comarca catalana en risc de rebrot amb un indicador de 132 i en una situació molt diferent de la de la setmana passada quan un brot de coronavirus amb 60 positius, el més important durant l’actual curs escolar al Berguedà, que va fer confinar 252 alumnes i 7 professors de l’Escola La Xarxa, es va reflectir clarament a les dades i es va situar com la comarca catalana amb més risc de rebrot i un índex de 888. Amb posicions encara més moderades es trobaven la Cerdanya (109), el Bages (72), el Solsonès (64), el Moianès (48) i l’Anoia (20).

En incidència acumulada a 14 dies, el Berguedà també notava la inèrcia i era la segona comarca catalana, amb un índex de 289. El Bages ocupava la desena posició, amb 99 punts, i la resta de comarques presentava indicadors encara més moderats. Pel que fa a la velocitat de transmissió, de les comarques de l’àmbit de cobertura del diari la que presentava un indicador més elevat era l’Alt Urgell (2,88).