La Comissió Europea està disposada, tal com reclama el Govern de Pedro Sánchez, a explorar l’opció de «compres conjuntes voluntàries» de gas a nivell europeu, com en la crisi de la Covid-19 amb les vacunes, revisar la regulació per millorar la capacitat d’emmagatzematge de gas a la UE i fins i tot estudiar el funcionament del mercat de l’electricitat. No obstant això, en l’immediat, a curt termini, l’única resposta per frenar l’escalada dels preus de la llum passa per les mesures que ja existeixen i que els governs poden adoptar a escala nacional com una rebaixa d’impostos i taxes a les llars més vulnerables, ajudes selectives a empreses, ajornaments temporals en els pagaments, facilitar l’accés a renovables en els acords de compra i més vigilància sobre el mercat energètic.

Així figura en el comunicat presentat ahir per l’Executiu comunitari de cara al debat que mantindran els caps d’estat i de governs de la UE al Consell Europeu del 21 i 22 d’octubre i el 26 d’octubre els ministres d’energia en un consell extraordinari que estarà centrat en els preus del gas i l’electricitat. El document, que respon a la campanya de pressió llançada per Espanya, França, Itàlia i altres països per rebaixar de manera immediata la factura de la llum, es limita a enumerar el llistat d’instruments que els Estats membres poden utilitzar, i que respecten les regles europees, per a esmorteir el cop d’una pujada de preus que, segons el diagnòstic de Brussel·les, és «global» i «temporal» i que previsiblement acabarà la pròxima primavera amb una estabilització dels preus del gas. «És probable que els preus a l’engròs del gas es mantinguin elevats durant els mesos d’hivern i caiguin a partir del mes d’abril», assenyala l’anàlisi que atribueix l’augment de preus bàsicament a l’increment de la demanda a nivell mundial -particularment d’Àsia- a causa de la recuperació econòmica, al menor subministrament de gas procedent de Rússia i en menor mesura a l’augment dels preus del carboni. La «caixa d’eines» inclou, tot i això, poques novetats i no entra de moment en les solucions plantejades per les vicepresidents Nadia Calviño i Teresa Ribera a principis de setembre.

«Les propostes que recull el paper no deixen de ser manifestament incongruents. Són proposades que no aborden l’excepcionalitat de la situació en la qual som, amb mesures excepcionals a l’altura del desafiament que tenim per davant», va lamentar Ribera.

A curt termini el que recomana Brussel·les als Estats membres és la concessió d’ajudes directes a les llars en risc de pobresa energètica i la reducció dels tipus d’impostos com l’IVA. A més, planteja ajornaments temporals en els pagaments, la prohibició de tallar la llum o la concessió de xecs d’emergència. Brussel·les reconeix, en tot cas, que en el futur els preus del gas se situaran en nivells superiors als del passat i que cal treure lliçons d’aquesta crisi. I és en aquest punt, amb la vista posada al mitjà termini, quan obre la porta a estudiar algunes de les opcions plantejades per Madrid, París i altres capitals europees. «La UE hauria de considerar mesures que, sense tenir un impacte immediat en la situació actual, enfortiran la preparació davant possibles xocs de preus futurs, augmentaran la integració i la resiliència del mercat, empoderaran els consumidors, milloraran l’accés a energia assequible i reduiran la dependència de combustibles fòssils volàtils», assenyala el document.