Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) ha pagat dos dels gairebé cinc milions i mig d’euros que el Tribunal de Comptes reclama com a fiança a la trentena d’ex alts càrrecs de la Generalitat expedientats per l’acció exterior del Govern durant els anys 2011 i 2017 per promocionar el procés independentista. Fonts d’ERC van explicar que, en concret, els dos milions abasten tots els ex alts càrrecs que van estar al Govern entre el 2016 i el 2017.
Les mateixes fonts van indicar que altres afectats -com l’expresident de la Generalitat Artur Mas- estan dipositant béns immobles per avalar la fiança, malgrat que hi ha dubtes sobre si es podran aturar els embargaments «vista l’arbitrarietat i la celeritat» amb què actua el Tribunal, lamenten les fonts. ERC fa una «crida a la solidaritat» per completar tot l’aval.
Alguns dels excàrrecs que es beneficiaran d’aquesta actuació d’ERC són el líder del partit, Oriol Junqueras i l’exconseller Raül Romeva, però també l’expresident de la Generalitat i també el líder de Junts, Carles Puigdemont, entre d’altres. No obstant això, en quedaran exclosos tots els afectats per aquesta causa que van formar part del Govern entre 2011 i 2016, quan els republicans no estaven a l’executiu català, com és el cas de l’expresident Mas o l’exconseller Andreu Mas-Colell.
El partit republicà considera «un escàndol» i «vergonyosa» l’actuació del Tribunal de Comptes, òrgan «polititzat» del qual, precisament, dijous va anunciar la renovació dels càrrecs amb el mandat caducat des del juliol en virtut d’un pacte de PSOE i PP.
Els republicans acusen aquest organisme de perseguir el moviment independentista amb una «cacera econòmica sense precedents», fet que considera «una forma més de repressió i fins i tot d’extorsió econòmica».
També considera «molt greu» que l’òrgan actuï «sense acceptar cap termini» per dipositar els pagaments i veu «inacceptable i vergonyós» que els embargaments siguin imminents, tal com va ordenar ahir el Tribunal després de rebutjar l’aval de les fiances a través de l’Institut Català de Finances (ICF), en una decisió que serà recorreguda pel Govern.
Davant d’aquest escenari, ERC «s’ha vist obligada a actuar amb la màxima celeritat». Per evitar «l’afectació personal i familiar de desenes de persones», el partit, «amb un gran esforç de l’organització i la militància», ha pagat dos dels gairebé cinc milions i mig que exigeix el tribunal. Es tracta de la part corresponent a les despeses imputables a «totes les persones que van tenir responsabilitats de govern entre el 2016 i el 2017», entre els quals l’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont.
D’altra banda, el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha elevat a l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa i a la comissària europea dels Drets Humans el possible atemptat de drets que suposa la denegació del Tribunal de Comptes dels avals de l’Institut Català de Finances. Ribó es mostra sorprès pel fet que un òrgan administratiu no respecti una norma amb rang de llei plenament vigent com és un decret llei ja convalidat pel Parlament de Catalunya. També recorda el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries en favor de la constitucionalitat de l’aval.
El rebuig a la decisió de l’òrgan marca l’acte de commemoració de la mort de Companys
El rebuig de la majoria de partits catalans al Tribunal de Comptes, per la seva decisió sobre l’aval financer a ex alts càrrecs de la Generalitat, va marcar la commemoració del 81è aniversari de la mort del president republicà Lluís Companys al cementiri i al castell de Montjuïc de Barcelona.
El Tribunal de Comptes va rebutjar dijous els avals per valor de 5,4 milions presentats per la Generalitat a favor de la trentena d’ex alts càrrecs del Govern per haver promocionat amb diners públics el procés a l’estranger. Els avals ara rebutjats cobrien la responsabilitat comptable de 28 persones, entre elles Artur Mas, Carles Puigdemont, Oriol Junqueras , Raül Romeva, Francesc Homs i Andreu Mas-Colell.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va advertir contra «els atacs que segueixen patint les institucions catalanes», com reflecteix, va dir, l’actuació del Tribunal de Comptes. Oriol Junqueras, líder d’ERC, va dir que afrontarà el possible embargament de béns «amb la mateixa dignitat i coratge» amb què va afrontar la presó. Salvador Illa, del PSC, es va limitar a dir que acull amb el «màxim respecte» les decisions del tribunal. Jordi Sànchez, de JxCat, va acusar l’Estat de «persistir en la seva voluntat de venjança» a través del tribunal. La presidenta del Parlament, Laura Borràs, va afirmar que Espanya «persevera a no voler ser un estat de ple dret».
Carles Riera, diputat per la CUP, va dir que el millor homenatge que es pot fer al president republicà Lluís Companys «és lluitar per la república catalana». El líder del grup d’En Comú Podem al Congrés dels Diputats, Jaume Asens, considera que decisions del Tribunal de Comptes com la que rebutja els avals «no tenen legitimitat».
