«Ara fa vuit anys em vaig comprar la primera moto per anar a la feina i vaig començar amb aquesta afició.» En Christian Jovani, afortunadament, no ha hagut de plorar la mort d’un conegut en accident de moto, però sí que un amic seu va quedar paraplègic perquè un altre conductor es va saltar un semàfor. «Quan vaig arribar a l’hospital i em vaig trobar inconscient una persona amb la qual has compartit molts moments, plena de tubs i, a més, la parella ens comunica que no tornarà a caminar mai més, a mi em va caure el món a sobre.» En tot accident, no només la víctima ha de conviure amb les conseqüències, també els familiars i amics.

«Quan ja es va despertar i va ser conscient que no tornaria a caminar mai més, el primer que va pensar va ser si podria tenir una moto adaptada per poder continuar amb el que li agradava. Aquí vaig entendre que això és una cosa que forma part de nosaltres» explica el Christian.

La sinistralitat a les nostres carreteres s’ha anat reduint en els darrers anys, excepte pel que fa al col·lectiu dels motoristes. Els motoristes representen 1 de cada 3 víctimes mortals a la xarxa viària interurbana.

Si fos per la seva família el Christian ja hauria deixat la moto. «La família en general no ho porta gaire bé, sobretot la meva mare, que té una aversió total per les motos i li està costant molt acceptar-ho. Pel que fa a la meva dona, des que vam ser pares que no hem tornat a anar junts en moto. Avui en dia, tots estarien molt més contents si la moto no formés part de mi.»

La convivència entre els motoristes i la resta d’usuaris de la via, sovint, no és fàcil. «A la carretera tots tenim part de culpa” diu el Christian, “tots vivim massa estressats entre la feina i altres obligacions diàries. Els motoristes aprofitem qualsevol forat i moment per sortir d’un embús, sigui passant entre cotxes o de qualsevol altra manera. Els cotxes reaccionen molt malament a això i perden de vista que, si les motos van a terra, hi ha molts números que el que va sobre el vehicle de dues rodes acabi malament».

Com podem millorar? Amb respecte sentencia. «L'única solució que podem aportar els usuaris és ser més empàtics amb la resta de persones que circulen, però la solució passa per modificar els codis de circulació i d’ús de les carreteres».

El Christian és un dels testimonis que posa veu a la nova campanya de sensibilització del Servei Català de Trànsit, adreçada específicament als motoristes. La importància de dur un equipament de protecció adequat, fer un bon manteniment del vehicle i practicar una conducció tranquil·la i preventiva.

«Anar amb moto sense equipament hauria d’estar castigat» afirma rotundament. Jaqueta i pantalons de protecció, guants i botes són indispensables. Amb això redueixes el risc considerablement. “La resta ja és posar-hi seny, respectar velocitats, vigilar molt els canvis de carril, l’estat de l’asfalt, etc.».

I és que els motoristes són un dels actors més importants per aconseguir fer de la seva ruta la ruta més segura.