El vot delegat de l’exconseller i diputat de JxCat Lluís Puig, a Bèlgica des del 2017, ha tornat a ser objecte de disputa jurídica al Parlament, després que la Mesa de la cambra catalana, on les forces independentistes disposen de majoria, hagi avalat que pugui votar per delegació.

La Mesa del Parlament -presidida per Laura Borràs i en la qual ERC, JxCat i la CUP disposen de cinc de les set cadires- ha acceptat la petició de delegació de vot de Puig, amb l’oposició dels dos membres del PSC, que consideren que l’exconseller no compleix els requisits que estableix el reglament per acollir-se a aquesta opció. De fet, la Mesa ja va avalar el vot delegat de Puig a l’inici de la legislatura, després de les eleccions del 14-F, però la polèmica va quedar esbiaixada per la covid, ja que amb la limitació d’aforament al Parlament es va flexibilitzar la possibilitat que els diputats poguessin delegar el seu vot o exercir-lo telemàticament.

El retorn a la presencialitat normal en plens i comissions parlamentàries ha obligat a debatre de nou aquesta qüestió, abordada ahir per la Mesa en la seva reunió setmanal. Els diputats que vulguin delegar el seu vot han de presentar una sol·licitud a la Mesa del Parlament, que és qui decideix si concedeix o no la delegació.

A la seva reunió d’ahir, la Mesa va analitzar quatre peticions de delegació de vot: Laia Estrada (CUP) i Jordi Jordan (En Comú Podem) per baixes de maternitat i paternitat, Mònica Palacín (ERC) per malaltia i, finalment, Lluís Puig (JxCat). La majoria independentista de la Mesa va votar a favor de les quatre peticions, però els dos representants de PSC-Units van rebutjar la sol·licitud de Puig en entendre que no compleix els requisits que recull el reglament parlamentari. Segons el reglament del Parlament, els diputats poden delegar el seu vot en un altre membre del seu grup en cas de baixa per maternitat o paternitat o en cas d’hospitalització, malaltia greu o incapacitat prolongada «degudament acreditada».

PSC-Units, Vox, Ciutadans i el PPC van presentar peticions de reconsideració contra la decisió de la Mesa, unes sol·licituds que la majoria independentista va rebutjar. Els socialistes ja van recórrer davant el Tribunal Constitucional la delegació de vot acordada a l’inici de la legislatura i, llavors, l’alt tribunal va admetre a tràmit el recurs, tot i que encara no l’ha resolt. Fonts de JxCat consultades per Efe van criticar la posició dels socialistes i van assegurar que, en negar a Puig «els seus drets com a diputat», demostren «el concepte de diàleg» que tenen els socialistes.

Lluís Puig, que era el conseller de Cultura quan el Govern de Carles Puigdemont va organitzar el referèndum unilateral de l’1-O de 2017, va concórrer en el número 9 de la llista de JxCat per Barcelona a les eleccions del 14-F.

El 26 de març, la Mesa ja va avalar el seu vot delegat per al ple d’investidura de Pere Aragonès, amb l’abstenció de Jaume Alonso-Cuevillas, de Junts, que arran d’aquest episodi va acabar deixant el seu lloc a la Mesa a Aurora Madaula.

Prèviament, el 7 de gener, el Tribunal d’Apel·lació de Brussel·les va avalar rebutjar el lliurament a Espanya de Puig i va desestimar el recurs de la Fiscalia de Brussel·les contra la decisió de la Cambra del Consell, jutjat de primera instància, que havia examinat l’euroordre emesa pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. Les autoritats judicials belgues van denegar el lliurament en entendre que l’òrgan competent per instruir la causa no és el Tribunal Suprem, sinó un tribunal català, i considerar que l’extradició posaria en perill drets fonamentals com la presumpció d’innocència.