El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha renunciat a actualitzar el protocol que les administracions van firmar el 2013 per donar solucions a les famílies afectades per desnonaments, almenys mentre estigui vigent la moratòria que va aprovar el Govern central arran de la pandèmia.

En un acord adoptat aquest mes, el president del TSJC, Jesús María Barrientos, argumenta que actualment existeix una «detallada regulació positiva» en matèria de desnonaments, amb una «normativa en constant reforma i evolució», per la qual cosa troba «prudent» no avançar en la redacció d’un nou protocol.

Barrientos ha resolt així la reunió del 21 de gener de la comissió de seguiment del protocol per als desnonaments, que va acabar amb la necessitat de potenciar la cooperació institucional perquè tant els Mossos d’Esquadra com els serveis socials accedeixin amb més «agilitat» a la informació sobre llançaments, de manera que es puguin oferir solucions alternatives a les famílies afectades.

El mes de maig, poc després de prendre possessió com a president de la Generalitat, Pere Aragonès, va anunciar que encarregaria a les conselleries d’Habitatge i Interior un nou protocol davant els llançaments que involucrés l’administració de justícia, després de diversos casos de càrregues policials contra activistes que tractaven d’impedir desnonaments. El protocol vigent el van signar el 2013 el Departament de Justícia, l’Ajuntament de Barcelona i els degans dels Col·legis d’Advocats i Procuradors de la capital catalana. El TSJC considera que no és necessari actualitzar aquest protocol del 2013, com demanen reformar l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat, i es remet a les «normes vigents» en la matèria, sense perjudici de «seguir col·laborant des dels òrgans judicials amb els serveis socials i altres entitats implicades».

Per aquest motiu, acorda mantenir els protocols subscrits a Catalunya en matèria de llançaments, amb «estricta observança de la normativa vigent i, especialment», de les mesures que va acordar el Govern central per fixar una moratòria als desnonaments «i unes altres que puguin dictar-se en el futur en relació amb la protecció de persones vulnerables davant de la pèrdua d’habitatge».