«Vaig percebre un Déu viu en l’Església evangèlica»

Diu que un llibre titulat Cómo ganar amigos el va ajudar molt. Entenc que va buscar recursos per empatitzar i ajudar la gent de la comunitat.

No. T’explico com va anar. No vaig poder estudiar a causa d’una malaltia. Em faltaven molts recursos i, per tant, la percepció que tenia de mi mateix era la de ser una mica analfabet. Vaig quedar invàlid durant un quant temps i ja no vaig poder anar a l’escola. Coses que passen a la vida. Tenia 10 o 11 anys, però aquesta és una història massa llarga i només vull dir que no havia estudiat gaire. Aquest llibre me’l vaig llegir molt de gust i a partir d’aquí em vaig convertir. No era evangèlic, però des que me’n vaig fer, he llegit molts llibres, a part de la Bíblia, i fins i tot he fet estudis de teologia i m’he anat desenvolupant en la vida. El llibre que dius em va marcar molt perquè tractava sobre l’art de saber que la gent estigui bé, i saber què aportar als altres per ajudar-los a millorar la vida.

Avui dia se’n diu ser coach.

Sí, i aquest llibre ja ensenyava a ser-ne molt abans que es popularitzés aquesta paraula. Tracta de millorar, de sentir-se feliç i fer el bé.

Pel que explica, no només ajuda els altres a partir de la religió, sinó que també li ha servit per sentir-se millor amb vostè mateix. Afirma que es veia una persona una mica analfabeta i ara se sent realitzat.

Sí. No em reconeixeria a mi mateix si em veiés d’adolescent. Tinc un cosí que es va criar amb mi, a la mateixa casa, i un cop em va veure a predicar, em va dir, «qui t’ha vist i qui et veu».

Precisament, si vostè es veiés d’adolescent ara, què es diria a si mateix?

Estudia, estudia i estudia. I deixa’t estar de rucades. No perdis el temps en coses que no serveixen per a res, sinó mira pel teu futur i per ser una persona millor.

Va esdevenir el pastor de l’Església evangèlica la Bona Notícia de Berga fa 16 anys.

Sí, però en els cinc anys anteriors ja ajudava en moltes tasques. De fet, vaig entrar-hi el 1991, l’any que em vaig batejar, per ser membre oficial de l’església.

Què el va motivar a ser pastor?

Vaig veure que no era una religió, sinó una relació amb Jesús que em va ajudar a entendre l’amor de Déu, que es tradueix a fer el bé i ajudar la gent, així que vaig tenir la ferma convicció de donar un cop de mà als altres.

Però hi ha un moment que decideixi ser-ne el capellà?

Temps després d’haver entrat a formar part de l’Església, la gent va veure que tenia una vocació pel servei als altres, i van ser els mateixos feligresos que em van preguntar si volia ser-ne el pastor. El consell de Catalunya ho va veure bé i m’hi va posar. Som una branca que s’anomena Bones Notícies i treballem en equip.

En què es diferencia un capellà de l’Església evangèlica de la catòlica?

Miro de fer tot el que puc i ensenyar la paraula de Déu. Això en primer lloc, però també a servir la gent perquè n’hi ha que tenen problemes i se’ls ha d’ajudar. També visitar els que estan malalts, i quan hi ha un problema familiar o una necessitat emocional, donar un cop de mà. La tasca és servir la gent.

Crec que un capellà catòlic, o d’alguna altra branca del cristianisme o d’una altra religió, respondria el mateix. En què es diferencia?

Em sembla que els capellans catòlics se centren més en les misses i nosaltres mirem de tenir molta relació amb la gent i de conviure amb ells en el dia a dia. Actualment, a Berga som unes cinquanta persones, però n’havíem arribat a ser gairebé noranta. Per temes laborals o circumstàncies de la vida, la gent ha anat marxant.

La branca evangèlica està molt present en altres països, com a molts indrets de l’Amèrica Llatina. Imagino que hi ha present feligresos de moltes procedències a l’església a Berga.

Sí. Nosaltres estem oberts a tothom, és un dels nostres principis, perquè Déu no exclou les persones. En els carrers, és clar, hi ha molta gent de l’Amèrica Llatina i de l’est d’Europa. I són llocs on el cristianisme evangèlic està molt arrelat, i tenim membres originaris d’aquests països aquí a Berga, com a la resta de Catalunya. Però la comunitat està formada per gent de tot arreu, de Catalunya, d’altres punts d’Espanya, de l’Amèrica Llatina i, fins i tot, de Romania.

Després de 30 anys formant part de la comunitat evangèlica de Berga, què n’ha après?

Moltes coses. És un ensenyament continu, i m’adono que per molt que aprengui mai no en sé prou i constantment vaig aprenent. He après a tractar amb la gent, a ser més comprensiu, a no jutjar tan ràpidament, a posar-me en la pell dels altres i a comprendre’ls, ser més sensible... I personalment abans pensava que podia fer de tot i ara m’adono que no soc res.

Què vol dir?

Ho dic en el sentit que per molt que facis, no en saps prou. Per molt que vulguis ajudar, no arribes a tot arreu. S’ha de ser pacient i cal descansar amb Déu. Per molt que vulgui lluitar, no puc controlar-ho tot, així que faig el que puc.

A part de preparar la missa del diumenge, què hi fan?

Els dilluns fem una oració al matí; dimarts, una reunió de dones; dijous, un estudi bíblic; divendres, oració al matí, i diumenge, el culte general. Després hi ha activitats addicionals, i és que els dissabtes venen a assajar els músics i els cantants. En l’altar hi tenim instruments i cantem a Déu, i després compartim testimonis. Si algú vol sortir a parlar, doncs explica les seves vivències. Després tothom escolta el missatge de la Bíblia, que és la part central.

L’Església catòlica diu que per exercir la tasca pastoral no es pot estar casat. En l’Església evangèlica no és així, i vostè mateix té una dona i fills. Què n’opina, del celibat? Realment és fonamental per difondre la paraula de Déu?

Opino que és millor estar casat, perquè em trobo a vegades que hi ha dones que m’exposen els seus problemes i la meva dona les pot entendre millor i, en aquest sentit, em pot donar un cop de mà. La Bíblia ho indica, sant Pau va dir que cadascú tingui la seva dona. Per tant, estar casat et dona unes garanties. Sant Pere tenia dona, estava casat, perquè un dels miracles de Jesús va ser curar la seva sogra. A més a més , la Bíblia especifica que «el bisbe sigui marit d’una sola dona». Per tant, segons les escriptures, pot estar casat.

Vostè no va néixer a Berga, sinó a Manresa. Per què hi va anar a viure?

Em vaig casar amb una noia de Berga, i hi vaig trobar feina de cambrer, i vaig estar vint anys treballant a l’Sky, una cafeteria coneguda a la ciutat, així que m’hi vaig establir l’any 1986. Ara ja em sento més berguedà que manresà i n’estic molt content.

Així no és evangèlic des de petit.

Exacte, perquè a casa meva eren catòlics, tot i que no gaire practicants. Amb el temps, com deia, hi ha moments delicats a la vida i que les coses no van prou bé. Alguns familiars es van convertir. I no és una religió, sinó una relació amb Déu a través de Jesucrist.

Com és que en aquests moments complicats que explica va trobar resposta en l’Església evangèlica, i no en el catolicisme, el budisme o l’islam, per exemple?

Perquè vaig percebre un Déu viu i no un que està penjat en una creu. No era un líder religiós mort, sinó alguna cosa que em feia sentir coses a dins. No es tracta de l’Església evangèlica, sinó que vaig trobar un Déu que està viu i que em va donar resposta i, a part, em va captivar. Per a mi va ser un bon medicament. A les nostres esglésies hi ha, com a màxim, la creu sola perquè Jesucrist va ressuscitar.