En els àmbits empresarial, polític i i acadèmic de la Cerdanya es defensa que el projecte és viable sense malmetre el territori ni exposar l’economia local de manera exclusiva al turisme.
En aquest costat de la taula del debat hi ha el puigcerdanès director del grau en Gestió Esportiva de la Universitat Ramon Llull, Sixte Abadia, el qual avança que «uns possibles Jocs Olímpics l’any 2030 seran beneficiosos per al Pirineu en funció de com es plantegin i de com es gestioni el seu llegat. En aquest sentit, els Jocs han de ser una baula més i important per al desenvolupament del Pirineu». El professor de Blanquerna argumenta que «el llegat d’un Jocs Olímpics pot servir per generar, per exemple, equipaments culturals, educatius, socials, esportius... a hores d’ara necessaris per al territori, així com per apoderar i generar coneixement i xarxes entre la ciutadania del territori... Sovint es cau en l’error de projectar els Jocs de Barcelona 1992 a aquesta candidatura del 2030. No es poden comparar, en primer lloc perquè els d’Hivern tenen un abast molt menor; en segon lloc, perquè actualment el COI té un full de ruta amb tres pilars fonamentals, sostenibilitat, credibilitat i joventut; i, en tercer lloc, perquè aquesta candidatura serà molt descentralitzada entre el Pirineu català, aragonès, Barcelona i França». Abadia veu positiu el moviment contrari a la candidatura pel debat que genera i apunta que els Jocs poden ajudar a diversificar el turisme.
