A ritme de la música de Greatest Showman, d’El Trencanous, de La La Land, de la Sardanova o de la tradicional L’hereu Riera, el cos de ball dels Lacetània es va convertir ahir en el protagonista –amb permís dels premiats– de la gala de lliurament dels Premis Lacetània de la Cultura i les Arts que coordina Òmnium Bages-Moianès i que va omplir tres quarts de la platea del teatre Conservatori de Manresa. Va avisar la conductora de la festa, l’actriu Mireia Cirera: «Aquest any la ballarem molt». I va tenir raó. I va repetir el lema que, ara fa un any, amb la pandèmia tancant teatres, va ser sinònim de resistència: «Ho hem tornat a fer». Amb mascareta, això sí, però sense les distàncies del 2020.
La nit, amb un guió concís, que donava tot el pes al ball i als premiats, molt moderats en els parlaments, la va obrir la presidenta d’Òmnium Bages-Moianès, Anna Vilajosana, amb un cita d’Erich Fromm de L’art d’estimar: «Donar produeix més felicitat que rebre, no perquè sigui una privació, sinó perquè en l’acte de donar està l’expressió de la meva vitalitat». Una frase dirigida, precisament, per reconèixer el talent acadèmic, artístic i creatiu de la Catalunya Central i el goig de premiar-lo: «Rebre un premi fa il·lusió però donar-lo, també». Vilajosana va destacar les institucions i entitats que aposten pel «potencial del territori i fan aflorar nous creadors i investigadors» i va subratllar la feina d’Òmnium per la «cultura, la llengua i el país».
Els més joves van ser els primers en ser guardonats: la manresana Ariadna Casals (guanyadora amb Una nena) i Pol Stein, de Bellpuig (finalista amb La lectura de la vident) amb el Bages de Narrativa Jove, convocat per Òmnium Bages-Moianès, que els va lliurar Llorenç Capdevila. Ella va recordar l’àvia i ell la bellesa de les mateixes paraules, just abans que el ballarí Guillem Cirera ocupés l’escenari.
Marc Marcè, director d’aquest diari, va lliurar el premi Regió 7 de Comunicació a Ràdio Sallent, que celebra 40 anys, i que van recollir Neus Solà i Pitu Galobart. En un discurs a dues veus van fer una defensa de «les emissores municipals per continuar treballant pels nostres veïns i veïnes».
Els manresans Josep Galobart i Joan M. Serra van recollir exaequo el premi Antoni Esteve, el primer per un treball de meteorologia i el segon sobre Lluís de Peguera. Serra va agrair la col·laboració de Galobart en el treball premiat; i Galobart la implicació i el vincle que manté la família Esteve (qui dota el premi) amb la ciutat. I a l’arxiver de la Seu! Un premi que els va lliurar Francesc Comas, president del Centre d’Estudis del Bages, entitat convocant. El tango va donar pas al premi Plácido a la Producció Cinematogràfica, convocat pel Cineclub i que va lliurar Enric Roca, guanyador de l’any passat, al nou premiat, el cineasta manresà Alex Duck per Sophia, que l’agraïa amb un «petits premis per a gent petita però que et fan agafar forces grans».
Després de la La la land sortia a l’escenari Joan Morros per lliurar, per segon any consecutiu,a Adrià Serra el premi Galliner a textos teatrals, ara per La tristesa de la felicitat («on n’hi caben dos n’hi caben tres», com va apuntar Mireia Cirera). D’aquí a un any, ja ho veurem.
La nit continuava amb aquarel·la i amb l’artista vilomarenca Yolanda Urango, que rebia emocionada el guardó de Joan Carrió, del Cercle Artístic, entitat convocant. Per a ella, com va dir, «un reconeixement molt important que va agrair, amb la veu trencada, a la família, amics i companyes de feina. El públic la va saludar amb un càlid aplaudiment, que també va rebre L’hereu Riera, amb Adrià Guitart ballant a l’escenari. El setè premi de la nit se’l va endur l’historiador de Castellbell i el Vilar Genís Frontera. Era el Pare Ignasi Puig i Simon a projectes de recerca sobre Ignasi de Loiola. El va rebre de les mans de l’alcalde de Manresa (l’Ajuntament és qui el promou) i, en un dels pocs parlaments reivindicatius de la nit, Frontera va fer una «defensa de l’escola, la cultura i la llengua catalana». El testimoni el va recollir Joan Adam, tutor del premiat Xavier Peramiquel (que no va poder assistir-hi), amb el premi Dovella, convocat pel Centre d’Estudis del Bages i lliurat per Ignasi Cuadros (sí, no era Francesc Comas), que va lloar la creativitat de l’alumne premiat i va advocar pels joves estudiants.
El músic manresà Eric Sans estrenava el premi Litel de Música amb Fosc, trist, lluny, que va rebre de les mans de Sergi Torrecillas -promotor de Litel.cat- i que va dedicar a la seva companya de duet Laura Poulain. S’acabava la nit amb el premi Empremta, convocat per Òmnium Bages-Moianès en reconeixement a una iniciativa personal o col·lectiva. Consistent en una ceràmica de Josefina Bonvehí, Anna Vilajosana el va lliurar a Agustí Comas i Josep Maria Mata Perelló en representació del Consell Científic del Geoparc de la Catalunya Central: «Porteu la gent del territori a conèixer el seu propi territori». Un desig dels guardonats que va donar pas al parlament de l’alcalde Marc Aloy, que va felicitar els premiats, va subratllar el poder de la cultura i la recerca i va apuntar al 2022: un any que hauria de deixar marca a la ciutat. O empremta.
