Quan parlem de violències contra les dones pensem en la violència física, la psíquica o la sexual, però n’hi ha d’altres que, tot i no estar tipificades penalment, també ho són.

Una d’aquestes violències és la violència econòmica, una forma de poder que s’exerceix sobre les dones per fer-les dependents, econòmicament, del seu agressor impedint, d’aquesta manera, trencar el cercle de la violència.

Quan la parella està junta les formes d’exercir aquesta violència són moltes. En el cas de les dones que treballen fora de casa, obligant-les a donar el seu sou, de manera que hagin de demanar diners a l’home. Amb l’exigència de saber què han gastat demanant justificants de les compres, pressionant la dona perquè deixi de treballar, dificultant que la dona pugui seguir cursos per promocionar-se (sabotatge laboral), entre d’altres. Independentment de si la dona treballa fora de casa o no, que l’home prengui decisions econòmiques importants sense consultar-les amb ella. En algunes ocasions aquestes decisions poden suposar que la despesa realitzada ha estat tan gran que no es puguin assumir les despeses per a la supervivència de la família (menjar, serveis, hipoteca/lloguer...)

En casos en els quals la parella ja s’ha trencat, l’home exerceix violència econòmica quan: no abona la pensió d’aliments per als seus fills i filles (tot i tenir diners per fer-ho), quan no paga la seva part d’hipoteca (si tenen un habitatge propietat dels dos), quan no es fa càrrec dels fills i de les filles quan li correspon per tal de dificultar que la dona pugui anar a treballar o a cursos per promocionar-se laboralment; dilatant procediments judicials que hagi hagut d’emprendre la dona per reclamar el compliment d’abonament de pensions que l’home està obligat a pagar per sentència judicial, entre d’altres.

Hi ha vegades que aquest tipus de violència és molt subtil, però, si s’identifiquen aquests signes, s’hi pot fer front per poder trencar el cercle de la violència i sortir-se’n.