El to de perplexitat i d’indignació pel fet que la violència masclista persisteixi malgrat els esforços que s’estan fent per erradicar-la va marcar l’acte oficial del 25-N celebrat aquest dijous al migdia a la plaça Major de Manresa amb prop de 700 persones, segons fonts de l’Ajuntament de Manresa. Un exemple que encara hi ha molta feina a fer en aquest tema el posen les dades del Servei d’Atenció Especialitzada (SIE) que hi ha a Manresa per atendre víctimes de violència masclista i els seus fills a càrrec. Mentre que el 2020 va atendre entre febrer i octubre 314 dones, aquest any, entre gener i octubre, n’hi han passat 581, un 85% més.

Segons les dades aportades pel SIE, que dona servei a Manresa i a la Catalunya Central, l’any passat, entre el mes de febrer, que és quan va obrir portes, i octubre, va atendre 314 dones i 26 infants. Enguany, entre el gener i l’octubre, hi han passat 581 dones, 21 adolescents i 98 infants; 700 en total. Ha realitzat 4.594 sessions entre les dones i els adolescents i 400 amb els infants atesos.

Els Mossos d’Esquadra han informat que en els primers nou mesos de l’any han rebut 191 denúncies per violència masclista a la regió policial central, que engloba el Bages, Berguedà, Anoia, Solsonès, Moianès i Osona. En tot el 2020 en van rebre 228. També s’han produït 75 detencions, tres de les quals de menors d’edat, i 12 casos de trencaments de condemna. Ha atès 251 víctimes.

El manifest de sis nois

Ahir, en l’acte a la plaça Major organitzat pel Servei d’Informació i Atenció a les Dones hi va destacar la nodrida presència de jovent dels centres de secundària Guillem Catà, Lacetània, Peguera, Fedac i Joviat. Enguany, un escrit de sis nois de la Fedac, ha guanyat el concurs de manifestos. A l’hora de fer-lo, Marc Camarasa Ramírez, Oriol Vargas Martín, Martí Puigròs Torrent, Jordi Benito Guillaumet, Yassir Tarif Akhazzan i Jan Fàbregas Alsina, de 4rt d’ESO, van explicar a Regió7 que es van intentar posar en la pell de les dones. «A veure si podem aportar ni que sigui un gra de sorra».

Els parlaments van anar a càrrec de l’alcalde Marc Aloy, que va fer referència al senyal internacional per demanar ajuda i auxili davant la violència masclista; la delegada del Govern a la Catalunya Central, Rosa Vestit, que va demanar «desobeir les masculinitats» malenteses i crear «nous referents»; Cristina Cruz, regidora de Feminismes i LGTBI, que va lamentar que encara hi hagi qui relativitzi aquesta xacra; i Sandra Pujol, del Consell Municipal de la Dona, que va reclamar la implicació de tota la societat per combatre-la. El Cor de Dones, creat recentment, va intepretar una cançó, i Fina Tàpies i Laura Batallé van cloure l’acte amb un breu muntatge per reivindicar la igualtat entre homes i dones.

També aquest dijous, l’institut Lluís de Peguera de Manresa va exposar al centre unes pancartes reivindicatives durant la lectura d’un manifest escrit entre el professorat i l’alumnat. Per part seva, L’ICS Catalunya Central va voler recordar que qualsevol dona que sigui víctima de violència masclista pot adreçar-se al telèfon gratuït i confidencial 900 900 120, amb atenció permanent les 24 hores els 365 dies de l’any. (Vegeu més informació del 25-N a la pàgina 20).

Manifestació amb 350 persones

La plaça de la Bonavista va ser el punt de trobada, ahir, a les 7 de la tarda, d’una manifestació convocada pel Comitè 25-N de Manresa. Segons la Policia Local, s’hi van aplegar 350 persones. Van anar a la plaça Major, on van llegir un manifest, per la carretera de Vic, on van tallar el trànsit.

Classes de violència

Quan parlem de violències contra les dones pensem en la violència física, la psíquica o la sexual, però n’hi ha d’altres que, tot i no estar tipificades penalment, també ho són.

Una d’aquestes violències és la violència econòmica, una forma de poder que s’exerceix sobre les dones per fer-les dependents, econòmicament, del seu agressor impedint, d’aquesta manera, trencar el cercle de la violència.

Quan la parella està junta les formes d’exercir aquesta violència són moltes. En el cas de les dones que treballen fora de casa, obligant-les a donar el seu sou, de manera que hagin de demanar diners a l’home. Amb l’exigència de saber què han gastat demanant justificants de les compres, pressionant la dona perquè deixi de treballar, dificultant que la dona pugui seguir cursos per promocionar-se (sabotatge laboral), entre d’altres. Independentment de si la dona treballa fora de casa o no, que l’home prengui decisions econòmiques importants sense consultar-les amb ella. En algunes ocasions aquestes decisions poden suposar que la despesa realitzada ha estat tan gran que no es puguin assumir les despeses per a la supervivència de la família (menjar, serveis, hipoteca/lloguer...)

En casos en els quals la parella ja s’ha trencat, l’home exerceix violència econòmica quan: no abona la pensió d’aliments per als seus fills i filles (tot i tenir diners per fer-ho), quan no paga la seva part d’hipoteca (si tenen un habitatge propietat dels dos), quan no es fa càrrec dels fills i de les filles quan li correspon per tal de dificultar que la dona pugui anar a treballar o a cursos per promocionar-se laboralment; dilatant procediments judicials que hagi hagut d’emprendre la dona per reclamar el compliment d’abonament de pensions que l’home està obligat a pagar per sentència judicial, entre d’altres.

Hi ha vegades que aquest tipus de violència és molt subtil, però, si s’identifiquen aquests signes, s’hi pot fer front per poder trencar el cercle de la violència i sortir-se’n.