La victòria en la primera volta electoral xilena de José Antonio Kast, el fill d’un exmilitar nazi que, amb els seus exabruptes, competeix cara a cara amb Jair Bolsonaro, situa el problema de la ultradreta a la regió en un nivell diferent de perillositat. «Jo sí que defenso amb orgull l’obra del govern militar», diu aquest partidari del mercat, la creu i l’ordre. La seva desinhibició és part un fenomen que a Amèrica Llatina va començar al Brasil, acaba de d’arribar a la capital argentina amb una força desconcertant i ara posa Xile en el mapa de la radicalitat. Kast pot ser elegit el 19 de desembre president d’un país que fa dos anys va esclatar en protestes pel model econòmic neoliberal. «Si Pinochet estigués viu, votaria per mi», ha arribat a dir.

Bona part del centre no té dubtes a votar, fins i tot contra els seus principis, a favor de l’esquerrà Gabriel Boric, per evitar l’escenari que tant es tem. «Atreveix-te Xile», diu el programa de govern de Kast. El punt trenta-tresè és música per a les oïdes de Santiago Abascal: Kast promet avançar en la «Coordinació Internacional Anti-Radicals d’Esquerra».

Les coses no són molt diferents a Argentina. De moment, la ultradreta no batalla per la presidència. Però en les últimes legislatives, l’economista i excantant de heavy metal Javier Milei va obtenir el 17% dels vots a Buenos Aires. Per a Milei, l’escalfament global «és una altra de les mentides del socialisme». També entrarà al Parlament Victoria Villarruel, una negacionista dels horrors de l’última dictadura militar (1976-83). També serà diputat l’economista José Luis Espert, qui, per resoldre les qüestions d’inseguretat, ha proposat «transformar en formatge gruyere un parell de delinqüents».