El pols per la llengua catalana a les escoles i a les plataformes digitals va ser motiu de disputa ahir al Parlament i ha provocat el malestar d’ERC amb el govern de Pedro Sánchez per la nova Llei Audiovisual.

Els últims dies, la llengua ha agitat per partida doble el debat polític: per la resolució del Tribunal Suprem perquè a les escoles catalanes s’imparteixi almenys un 25% de classes en castellà i per la Llei Audiovisual, després que des de l’executiu central hagin advertit que plataformes com Netflix, amb seu fora d’Espanya, no hauran d’aplicar la quota del 6% de producció en les llengües cooficials, com el català. La setmana passada, el portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, va explicar que havia aconseguit un pacte amb el Govern per establir que de cada 100 pel·lícules ofertes en plataformes, 30 siguin produccions europees i, d’aquestes 6 en alguna de les llengües cooficials, és a dir, un 6% del total i un 20% de les europees.

L’Executiu busca una via per poder complir amb ERC i amb la directiva europea, on regeix el principi de país, per la qual cosa les plataformes audiovisuals s’han de regir per la legislació del seu origen, la qual cosa dificulta que productores com Netflix, amb seu fora d’Espanya, puguin implementar una quota per al català, una interpretació que ha enfadat especialment ERC.

Fins i tot Unides Podem està a més prop de votar en contra de la Llei Audiovisual aprovada dimarts que de donar-hi suport, va advertir el president del seu grup parlamentari, Jaume Asens.

Els republicans estan sent blanc dels retrets dels seus socis independentistes: el president de JxCat al Parlament, Albert Batet, va ironitzar sobre els pactes amb «el govern que més enganya de la història», mentre que l’expresident Quim Torra es mofava a Twitter d’ERC per «degradar» la tàctica pujolista de «peix al cove» de pactar amb Madrid a canvi de contrapartides.

Després que dimarts a la nit ERC no garantís l’aprovació dels pressupostos generals de l’Estat al Senat, el govern central intenta reconduir la situació. Ahir a la tarda es va celebrar una reunió telemàtica entre membres del govern central i d’ERC per intentar desencallar posicions.

En la sessió de control al president de la Generalitat, en el ple del Parlament, Pere Aragonès es va mostrar «convençut» que els diputats catalans al Congrés, en referència a JxCat, «defensaran» que la Llei Audiovisual «incorpori la defensa del català», mentre que Albert Batet va urgir ERC a «impulsar la llei catalana de l’audiovisual» a la cambra catalana. Aragonès, a més, va anunciar una cimera social «pel català a l’escola» el 16 de desembre i va fer una crida a la ciutadania a manifestar-se dos dies més tard. Precisament la qüestió del català a l’escola va generar tensió durant el ple entre els líders parlamentaris de Vox i Ciutadans, d’una banda, i Aragonès, de l’altra.

Carlos Carrizosa, de Cs, va acusar el Govern de voler fer amb el castellà a Catalunya «el que va fer Franco amb el català»: «Volen extirpar Espanya dels cors dels catalans». Ignacio Garriga, líder de Vox a Catalunya, va defensar la «suspensió de l’autonomia» davant la negativa del Govern a acatar la resolució del Tribunal Suprem sobre el castellà i va acusar el Govern de «permetre» que «grups de menes magrebins assaltin treballadores del Parlament, com va passar la setmana passada». En lloc de contestar directament a Garriga, Aragonès va llançar un missatge a aquells que consideren que «cal parlar amb tots els grups sense exclusió i no cal fer cap tipus de prevenció davant discursos com aquest». «A la resta de grups de la cambra, els demano que no comparteixin res amb l’extrema dreta, amb aquest nou feixisme que intenta posar el verí de la divisió al nostre país», va afirmar Aragonès.