El president d’ERC, Oriol Junqueras, va advertir ahir que, si finalment no es poden aprovar els pressupostos generals de l’Estat per al 2022, la «responsabilitat» serà del PSOE, per la seva posició en la Llei Audiovisual. En declaracions a La 2 i Ràdio 4, Junqueras va carregar contra la interpretació del Govern de Pedro Sánchez, que considera que plataformes com Netflix, amb seu fora d’Espanya, no hauran d’aplicar la quota del 6% de producció en les llengües cooficials que preveia l’acord amb ERC sobre la Llei Audiovisual.

L’Executiu busca una via per poder complir amb ERC i amb la directiva europea, on regeix el principi de país, i per això les plataformes audiovisuals s’han de regir per la legislació del seu origen, cosa que dificulta que productores com Netflix, amb seu fora d’Espanya, puguin implementar una quota per al català. Amb tot, Junqueras considera que la directiva europea sí que permet aplicar a plataformes internacionals una quota com la pactada per ERC amb el Govern: «Altres països europeus, com França i Itàlia, han interpretat la norma com nosaltres. Estem convençuts que nostra interpretació és la correcta», va dir.

Per la seva banda, el president del grup parlamentari d’Unides Podem, Jaume Asens, va assegurar ahir que una solució perquè ERC i el Govern arribin a un acord sobre la Llei Audiovisual és que les plataformes internacionals estiguin obligades a invertir en producció de llengües cooficials. Asens va assenyalar que el percentatge de les plataformes d’inversió en producció local en llengua oficial o cooficial no sigui optativa sinó obligatòria. «França obliga a invertir un 20% dels seus ingressos a les produccions locals. Si França ho fa, nosaltres també podem apujar aquesta quota a les plataformes internacionals i deixar clar que no només afectarà les llengües oficials sinó també a les cooficials», va detallar.

Pel que fa a Brussel·les, es veu «legítim» protegir la diversitat lingüística amb mesures «proporcionades i no discriminatòries». Fonts comunitàries van assegurar que els estats membre de la UE «poden prendre mesures en l’interès públic legítim de la diversitat lingüística i cultural» sempre que respectin els tractats europeus i els principis de «no discriminació i proporcionalitat». Les mateixes fonts, però, es van negar a posicionar-se sobre la llei de l’audiovisual del govern espanyol i el debat entorn de les quotes pel català.

Queixes de televisions comercials

La Unió de Televisions Comercials en Obert (UTECA) va rebutjar ahir el projecte de Llei General Audiovisual en considerar que es tracta de «una norma discriminatòria que afavoreix les multinacionals estrangeres i penalitza els operadors nacionals» i va afegir que la quota del 6% en llengües cooficials és «una nova demostració del tracte de favor del Govern cap a les multinacionals estrangeres».

La nova Llei Audiovisual incorpora al dret espanyol la Directiva europea de Serveis de Comunicació Audiovisual (2018), que estén la regulació que fins ara existia per a la ràdio i la televisió als serveis i continguts audiovisuals d’internet, especialment les plataformes per compartir continguts (xarxes socials) i de vídeo a la carta (Netflix, HBO Max, Movistar+).