L’enèsima discrepància entre Junts per Catalunya (JxCat) i Esquerra Republicana (ERC), aquesta vegada a compte dels pressupostos catalans, ha deixat de nou al descobert allò que sectors del partit de l’expresident ja expliquen sense embuts: la necessitat de convocar un debat pendent, el del rumb estratègic que ha de prendre un partit que està dividit entre dues ànimes: la que defensa que és el moment de prioritzar la gestió al Govern i la que enarbora abans que res la bandera de la confrontació.

«El debat està pendent, sí, però s’està fent i no s’ha acabat», afirma un dirigent, que es mostra esperançat que Junts aconsegueixi «fer compatible la gestió de l’autonomia amb la confrontació intel·ligent». Dit això, admet que, ara com ara, la discussió interna està «calenta».

L’epicentre de la crisi pressupostària va ser el discurs del sempre vehement diputat Joan Canadell al Parlament, carregant contra ERC i el president, Pere Aragonès, per l’acord amb els comuns per salvar els comptes.

Però, segons confirmen fonts diferents, Canadell no anava per lliure. El seu missatge venia avalat per la decisió de la gran majoria dels dirigents del partit reunits prèviament. Tret d’alguna excepció. A posteriori s’han produït els laments interns. «Estava acordat, sí, però hi ha maneres i maneres d’executar-lo», es lamenten diversos dels consultats.

Altres, els més partidaris de la confrontació, creuen que l’aprovació dels pressupostos amb els comuns costa molt assimilar-la a l’independentisme. Al·leguen que Junts té un problema de relat perquè ha de deixar clar que eren uns comptes dirigits a aconseguir la independència, forçant així els comuns a admetre-ho.

Els més radicals, fins i tot, no descartaven la possibilitat de prorrogar el pressupost abans que oferir la imatge que els seguidors d’Ada Colau han aconseguit fracturar el bloc independentista.

Però els pragmàtics, els defensors d’una bona actuació al Govern sense piruetes retòriques, valoren la necessitat d’aparèixer com un partit útil. «Hem d’aprofitar el que ha passat amb els pressupostos per posar ordre», apunta un integrant del Consell Executiu, convençut que el camí passa per governar bé, estar a tots els fronts i, des d’aquí, poder denunciar les eventuals renúncies d’ERC respecte a la confrontació amb l’Estat.

Es tracta, segons un altre integrant del Gabinet, d’anar forçant les contradiccions d’Esquerra des de dins, perquè els republicans no disposen de soci alternatiu per governar. «No hem arribat a entendre, i ens costarà, que qui mana és ERC. El dia que ho entenguem començarem a no fer segons quins girs ridículs», diagnostica un càrrec de la Generalitat. Girs com el canvi de discurs sobre els pressupostos. «Per acabar d’aquesta manera (assumint el pacte amb els comuns), no calia haver fet aquest xou... però som així», lamenta un membre de l’executiva.

L’Exèrcit de Pancho Villa

Un altre diagnòstic, cosí germà de l’anterior, és el de la manca d’unitat d’acció. «Som l’exèrcit de Pancho Villa», descriu amb humor un altre membre de la direcció. «No hi ha un criteri únic ni un líder que posi ordre», se’n lamenta un altre, que compara aquest desordre polític amb ERC, que actua «com un autèntic exèrcit». La descripció és que mentre els integrants del Govern s’arremanguen amb qüestions com els fons europeus, la pandèmia i la sortida de la crisi, els que tenen «la cadira assegurada al Parlament», estan més «per rebentar-ho tot». «L’expresident Puigdemont no és al dia a dia i hi ha tota una gent que Jordi Sànchez (el secretari general) no controla, que són els nous; davant dels de tota la vida, la gent que sap mantenir la disciplina», descriuen.