L’escola Turó del Drac de Canet de Mar va començar ahir a aplicar el 25% de classes en castellà en un grup de P5 per ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) arran de la denúncia d’una família. El conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray va visitar el centre per criticar la mesura i traslladar el suport del Govern a la comunitat educativa. Cambray lamenta que un jutge «des del desconeixement» de la realitat lingüística prengui «decisions pedagògiques» i «apliqui percentatges» en l’aprenentatge de les llengües. Les famílies, per la seva banda, assumeixen amb resignació la mesura. «El model no s’hauria de trencar per un interès particular», va lamentar la presidenta de l’AMPA de l’escola, Mònica Ruz.

Govern i comunitat educativa coincideixen a defensar el «model d’èxit» de la immersió lingüística i lamenten que es donin casos com el del Turó del Drac. És, diu Cambray, una «anomalia» que no s’ajusta a la realitat dels centres. En el cas de Canet de Mar, a més, l’ordre és per a un grup de nens cinc anys, on encara no s’imparteix ni català ni castellà.

Investigar les amenaces

En relació al cas, el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, va dir ahir que les «amenaces» a la família de Canet de Mar que ha forçat el 25% de classes en castellà a l’escola «seran investigades». «Tota amenaça o possible amenaça és un esdeveniment greu per a la convivència», va dir ahir en declaracions des de Brussel·les. Marlaska va afirmar que cal tenir «confiança en la investigació de les forces de seguretat» així com del poder judicial. «El que és important és garantir la convivència en termes de seguretat per al conjunt de ciutadans», va subratllar el titular d’Interior.

D’altra banda, el conseller González Cambray, i vuit dels seus predecessors han defensat el valor cohesionador i de garantia d’aprenentatge del sistema lingüístic de l’escola catalana i asseguren que la conselleria «té el deure i l’obligació d’estar al costat del professorat en l’exercici de la seva labor docent».

En un manifest conjunt fet públic ahir, el conseller actual i els anteriors afirmen que el sistema lingüístic de l’escola catalana va néixer d’«un ampli consens polític i social», està «suportat en un marc jurídic plenament vigent» i es fonamenta «en un tracte d’equitat per a tot l’alumnat, la recerca d’un equilibri formatiu entre escola i realitat social i la voluntat integradora».

«Es tracta d’un eix estructural per a una cohesió que ha contribuït a configurar-nos com un sol poble que acull ciutadans i ciutadanes provinents de moltes cultures i que parlen moltes llengües, i que vol preservar la seva pròpia cultura i la seva pròpia identitat com a garants d’aquesta cohesió social i de país», segons els titulars de l’educació catalana.

Així mateix, s’han remès als estudis publicats i a les diverses proves avaluadores de les competències bàsiques, que «reafirmen que el model lingüístic de l’escola catalana permet la consecució de les competències escrites i orals de les llengües oficials del país en finalitzar l’etapa obligatòria». Consideren també que és «substancial per al progrés i la integració de tota la societat» que els alumnes «acabin els seus estudis a Catalunya amb plena competència en les dues llengües i amb un domini suficient d’una tercera».

Per tot això, els consellers afirmen que han d’estar al costat dels docents i de les direccions de centre «en el desenvolupament dels projectes educatius i la normativa d’organització i funcionament de cada centre, projectes lingüístics inclosos».

Firmen el manifest l’actual conseller d’Educació, al costat de Joan Guitart (CiU), Carme Laura Gil (CiU), Marta Cid (ERC), Joan Manuel del Pozo (PSC), Ernest Maragall (PSC), Irene Rigau (CiU), Meritxell Ruiz (PDeCAT) i Josep Bargalló (ERC).