Nova Caledònia rebutjala independència de l’arxipèlag respecte a França

Els habitants de Nova Caledònia van rebutjar ahir la independència de l’arxipèlag respecte a França, en un tercer referèndum marcat per la crida al boicot dels separatistes i que es va tancar finalment amb una caiguda de la participació.

Segons els resultats oficials definitius, el 96,49% dels votants es va pronunciar en contra de la independència de l’arxipèlag situat al Pacífic sud, encara que la participació va caure més de 30 punts respecte a les dues consultes als referèndums anteriors, quan havia fregat el 80%.

«França és més bella perquè Nova Caledònia ha decidit quedar-se», va assegurar el president francès, Emmanuel Macron, després de conèixer-se els resultats finals.

En una al·locució solemne des de l’Elisi, el president Macron va demanar una recepció «respectuosa i humil» del resultat, tenint en compte la profunda divisió a l’arxipèlag.

Les primeres interpretacions del referèndum apunten que el nivell baix de participació aconseguida suposa una victòria clara dels independentistes, que apel·len a no reconèixer el resultat d’aquesta consulta.

La seva crida al boicot, motivada per la negativa del Govern francès a endarrerir el referèndum malgrat l’impacte de la pandèmia de la covid-19, ha tingut un gran seguiment, sobretot als llocs on els canacs, la població autòctona, és majoritària.

El resultat final s’assembla molt poc a les dues consultes anteriors. En la consulta de l’any 2018, els lleialistes van obtenir un 56,67% dels sufragis, però el seu avantatge es va reduir dos anys més tard, durant la consulta del 2020, al 53,26%, menys de 10.000 vots de diferència.

Aquestes xifres que es van aconseguir reflecteixen clarament l’avenç de les tesis secessionistes a l’arxipèlag francès, on controlen dues de les tres províncies en què està dividit el territori, 18 dels 33 municipis, el Govern autònom i el Congrés.

Fonts del Ministeri d’Ultramar francès van indicar que aquest tercer referèndum, que posa fi als acords signats durant l’any 1998, no suposa acabar amb el procés polític a l’arxipèlag i van anunciar l’obertura de possibles negociacions entre totes les parts.