El Parlament va instar ahir el Govern a garantir l’aplicació de la immersió lingüística a tots els centres educatius i que el Departament d’Educació «assumeixi la plena responsabilitat política i jurídica en la instrucció i aplicació d’aquests objectius, garantint la seguretat jurídica del professorat». Ho va fer a instàncies d’una moció de la CUP-NCG. En canvi, el ple va tombar les mocions de PPC i Cs que reclamaven fixar almenys el 25% d’hores lectives en llengua castellana. La moció del grup de Carlos Carrizosa també volia que es reprovés el conseller d’Educació, Josep González Cambray.
El text dels anticapitalistes que demanava garantir l’aplicació de la immersió lingüística va obtenir els vots a favor d’ERC, JxCat, CUP i En Comú Podem, l’abstenció del PSC-Units i els vots contraris de Vox, Cs i PPC. Pel que fa a la demanda que la conselleria de Cambray assumeixi la plena responsabilitat política i jurídica i garanteixi la seguretat jurídica del professorat, ERC, JxCat, CUP-NCG i comuns hi van votar a favor i la resta de grups -PSC-Units, Vox, Cs i PPC-, en contra.
La moció de Cs, que s’ha tombat, volia instar el Govern a «acatar i donar compliment» a la sentència del 25% en castellà si es fessin adaptacions dels currículums educatius i dels llibres de text per «reintroduir» aquesta llengua com a vehicular als centres. També volia que el president, Pere Aragonès, i el conseller d’Educació, Josep González-Cambray, demanessin perdó a les famílies «perquè renunciessin al seu dret» de l’escolarització en castellà. Finalment, reclamava que es condemnés «qualsevol tipus de coacció o assetjament» a les famílies i que es reprovés Cambray «per la carta en què animava a desobeir la sentència» del TSJC.
Durant el debat de les tres mocions, el diputat de la CUP Carles Riera va retreure que tots els governs de Generalitat fins ara, «sense excepció», «han acatat les gairebé 80 sentències que imposaven quotes en castellà». «S’ha d’acabar aquesta contínua renúncia de la sobirania», va dir. Riera va afegir també que cal dotar de seguretat jurídica i política les escoles: «Tenim les competències i no podem negligir-les».
Per la seva banda, la diputada Dolors Sabater va preguntar a Cs i PPC «fins a quin punt estan disposats a promoure la catalanofòbia ferotge? I va emmarcar la immersió lingüística en «una conquesta de la classe treballadora». «Si l’escola catalana ha aconseguit alguna cosa ha estat no separar l’alumnat per les llengües parlades», va constatar.
ERC i Junts van fer una defensa del model d’escola catalana i van animar el PSC a «no marxar» d’aquest consens. La socialista Esther Niubó va dir que la immersió «no és una doctrina sagrada» i que es pot «modular segons la realitat sociolingüística». Va qüestionar Cs i PPC si «lluny d’asserenar els ànims, busquen la confrontació política per treure’n rèdit electoral» i va reclamar al Govern que no opti per la desobediència. El diputat dels comuns Marc Parés va acusar el PPC de «competir amb Vox i Cs per un relat basat en la preconfiguració d’una problemàtica que no existeix» i «d’alimentar la confrontació en una societat que fa dècades que conviu» amb aquest model.
El president de Cs al Parlament, Carlos Carrizosa, va criticar que la Generalitat «incompleix les lleis» sobre la llengua castellana als centres escolars i el diputat del mateix grup Nacho Martín Blanco va instar els socialistes a defensar el plurilingüisme també a altres espais com les comissions. D’altra banda, Lorena Roldán (PPC) va acusar el Govern de voler «imposar un model monolingüe» i va afirmar que «la immersió lingüística no és bona per a ningú». Finalment, Vox considera que la immersió lingüística suposa «l’exclusió». I va aprofitar el debat de les mocions per carregar contra l’executiu, a qui va acusar de mantenir un «silenci vergonyant davant l’assetjament descarat a la família de Canet».
Amb tot, el moment més crispat va arribar quan Carrizosa va comparar la situació de Canet amb la que es va viure a Ermua quan ETA va segrestar i va assassinar el regidor popular Miguel Ángel Blanco el 1997. El president Pere Aragonès li va replicar: «Crec que és una comparació que vostè no s’hauria d’haver atrevit a fer i que demostra que no tenen cap tipus d’argument».
Una moció de Vox per posar punt final a la immersió encén la sessió al Congrés dels Diputats
Una moció de Vox per posar punt final a la immersió lingüística ha encès aquest dimecres el Congrés dels Diputats, on les tres formacions de la dreta van acusar l’independentisme de «feixista» i van retreure al govern espanyol la seva suposada passivitat. El debat va provocar enfrontaments entre els diputats de la dreta i els del Govern espanyol i les formacions nacionalistes i independentistes. També la intervenció del vicepresident del Congrés, que va demanar a alguns dels portaveus que deixessin d’utilitzar el català en les seves intervencions.
El diputat de Vox Julio Utrilla va acusar l’independentisme de fer «una cacera humana» amb un nen de 5 anys de Canet «amb la passivitat del govern de la nació». Uns termes semblants als del diputat de Cs Guillermo Díaz, que ha acusar el govern de la Generalitat de tenir «el punt de mira» sobre un nen que «pateix» i que «és assenyalat en xats on la pesta nacionalista ha estès els seus tentacles». El diputat del PP Óscar Clavell va afirmar que l’independentisme és equiparable al «feixisme i el comunisme». La primera rèplica ha arribat de mans del diputat de la CUP Albert Botran, que va llegir en català el manifest de les famílies de l’escola de Canet, fet que va generar la protesta airada dels diputats de la dreta. El diputat del PDeCAT Sergi Miquel va acusar la dreta de buscar en la llengua un motiu de conflicte per obtenir rèdits polítics. «No hauríem de fer-los el favor d’entrar al seu joc», ha dit.
La portaveu de Junts, Míriam Nogueras, també els ha acusat de «mentir» i va intervenir en català. La diputada d’ERC Montserrat Bassa va retreteure al PSOE que no defensi de manera aferrissada la immersió i els acords assolits.
