Poc abans de dos quarts d’onze de la nit del 13 de desembre va arribar el silenci a la vall d’Aridane. El rugit del volcà de Cumbre Vieja es va aturar. Aquell va ser el moment en què els membres del Pla d’Emergències Volcàniques de Canàries (Pevolca) van determinar l’extinció de l’erupció més llarga de la història de La Palma i la més destructiva de l’últim segle a Europa. Vuitanta-cinc dies i 8 hores de devastació, inquietud, incertesa i desolació. Ara l’illa Bonica pot començar a mirar cap al futur i iniciar un procés de recuperació amb què guarir la ferida que ha provocat el volcà a l’economia, les infraestructures i, sobretot, a les vides dels habitants locals, que han vist com la lava ha sepultat casa seva, els seus mitjans de vida i els seus records.
Des que el 19 de setembre va començar l’erupció, les institucions van començar a planificar la reconstrucció de l’illa. En tot cas, encara no hi ha un full de ruta detallat, perquè encara no se sap l’estat en què es troba l’àrea afectada per l’erupció. Quan podran tornar a la normalitat les famílies evacuades, on viuran els qui s’han quedat sense casa o què passarà amb la cendra són algunes de les qüestions que necessiten resposta per iniciar la restauració.
La lava ha arrasat 1.219 hectàrees, una xifra que suposa l’1,72% de la superfície de La Palma, i ha generat dos deltes làvics, un de 43,46 hectàrees al sud de l’erupció i un altre de 5,05 al nord. La competència sobre les colades és del Govern canari, però el conseller d’Ordenació Territorial del Cabildo de La Palma, Gonzalo Pascual, explica que la intenció és compatibilitzar l’ús científic amb l’ús turístic, ja que la nova orografia de l’illa es pot convertir en un atractiu tant per a la comunitat científica com per als viatgers. Per part seva, el director tècnic del Pevolca, Miguel Ángel Morcuende, detalla que encara hi ha lava que està incandescent, de manera que cal esperar que baixi la seva temperatura i se solidifiqui, però, en tot cas, apunta, «no és una cosa que tingui fàcil solució a curt termini». El responsable de l’Oficina d’Atenció als Afectats pel Volcà de La Palma, Sergio Matos, assenyala que abans de prendre decisions cal valorar el cost que comporta moure el material volcànic per recuperar la zona i considera que caldria protegir els punts d’interès, però no tot el terreny cobert per la lava, perquè així no es podrien ni reconstruir les carreteres.
Les comunicacions dins de l’illa han quedat afectades perquè la lava ha destruït 73,8 quilòmetres de carreteres. «Hem sol·licitat a l’executiu canari i al Govern central que la primera via que es posi en marxa sigui la que va des de Tazacorte a Puerto Naos, seguint fins a El Remo, i també hem demanat que arribi fins a Fuencaliente», afirma Pascual. Aquesta carretera recuperaria la connexió amb el nucli turístic de Puerto Naos i permetria als agricultors accedir a les finques, a les quals actualment entren per via marítima. Morcuende destaca que el pla comença per fer servir maquinària per obrir les carreteres tallades per l’acumulació de cendra. Una cosa que fins ara no s’ha pogut fer perquè el volcà seguia llançant piroclasts fins fa uns quants dies. Avui es començarà a retirar lava de la cruïlla de La Laguna, en direcció a la carretera que uneix Los Llanos i Tazacorte.
El sector plataner, molt afectat
Unes 370 hectàrees de cultius han desaparegut a La Palma i 90 hectàrees més han quedat completament aïllades. El sector més afectat és el plataner, que ha perdut 228,69 hectàrees de plantacions sota la lava, a la qual cosa se sumen 414 hectàrees més que han quedat sepultades sota tones de cendra. L’agricultura és un dels principals motors econòmics de l’illa, i per això les administracions locals ja han posat un pla sobre la taula que passa per recuperar el terreny per al cultiu.
Segons el recompte oficial del Cadastre, la lava ha destruït 1.676 edificacions, de les quals 1.345 són habitatges. Matos estima que hi ha entre 1.000 i 1.200 famílies que han pogut perdre la primera i única residència, tot i que encara no és possible concretar la xifra exacta perquè no s’ha pogut accedir a algunes cases i es desconeix si reuniran les condicions d’habitabilitat. Fins ara només s’ha reubicat 18 famílies.
La quantitat de cendra que ha expulsat el volcà és inabastable. És impossible emmagatzemar-la en un espai tancat per evitar que s’escampi per l’acció del vent. A mitjà termini pot tenir beneficis per a l’agricultura perquè és assumida pel subsòl, però hi ha zones on s’han dipositat diversos metres de cendra que són inassumibles pel terreny.
Encara que l’erupció hagi finalitzat, persisteix el perill per la presència de gasos com a diòxid de carboni (CO2) i monòxid de carboni (CO). Per això, Morcuende insisteix en la necessitat de ventilar les cases.
