«Sento que guanyem suports dia a dia per governar Catalunya»

No hi ha cap dubte que el camí de sortida és el camí de la vacunació. És veritat que hi ha un augment de casos a causa de la variant òmicron, més contagiosa, però, pel que sembla, amb uns índexs de letalitat molt més baixos. Però si no tinguéssim els índexs de vacunació que tenim, hi hauria xifres de morts i una càrrega hospitalària molt superiors.

Està a favor de tornar a les mascaretes a l’aire lliure?

Estic a favor de tot el que acordin les autoritats sanitàries, no hi introduiré cap matís.

Vostè surt del congrés del PSC amb tot el poder al partit. Què va prioritzar a l’hora de confeccionar l’executiva?

Una precisió: tot el poder del partit el tenen els militants. Jo vaig intentar combinar experiència amb nous valors, mantenir la paritat, combinar edats, que fos territorialment representativa... Destacar, en definitiva, el caràcter col·lectiu del nostre projecte. Vaig parlar amb els responsables de les 16 federacions del partit i vaig escoltar les seves opinions, amb l’objectiu de conduir el partit a governar Catalunya.

Volen governar, però després de les últimes eleccions va quedar clar que el PSC ara com ara no en té prou amb una victòria electoral per governar. Té una estratègia concreta per arribar a la Generalitat?

Sí, és clar. Tenir la confiança de la majoria de la ciutadania de Catalunya en termes suficients per formar govern. I crec que això arribarà. Si les coses continuen anant com fins ara, si tenim un Govern com el d’Aragonès amb un nivell de fragilitat interna molt alta que no afronta els problemes... Jo sento que guanyem suports dia a dia per governar Catalunya. Ens convé un projecte polític pensat per al 100% de la ciutadania. Ara tenim un projecte adreçat, en el millor dels casos, al 52%. Ja obliden de sortida el 48%. Jo vull posar l’accent en allò que ens uneix, que és molt: una societat democràtica, una economia de mercat complementada per un estat del benestar... Si he de triar un objectiu polític que consideri fonamental per a Catalunya per a l’any 2022, no ho dubto: diàleg entre catalans.

Té la impressió que si no es trenquen els blocs identitaris que perviuen a la política catalana el PSC té poques opcions de tornar al Govern?

Al PSC alguns no li auguraven cap futur, uns altres un futur residual, i som aquí. El que cal fer és treballar. On és el 52%?

Al Govern?

No, al Govern hi ha, per ser exactes, el 41,37% de vots. La CUP ja s’ha desmarcat, diu que Aragonès no supera la qüestió de confiança. A veure si ens entenem: un Govern ha de ser del 100% dels catalans. Ja autoetiquetar-te com el Govern del 52%... Però és que, a més, això ja s’ha trencat, no ha durat ni sis mesos.

Per què va voler que el lema «Un sol poble» fos una de les idees centrals del congrés del PSC?

Qui primer la va esmentar al congrés va ser Raimon Obiols, que va fer una intervenció que cal llegir, sinó estudiar. El PSC va ser un actor polític determinant perquè a Catalunya només hi hagués una línia educativa. Jo veig que en una banda i a l’altra hi ha esforços per trencar això. No s’han de dedicar gaires adjectius per desqualificar les expressions de Pablo Casado. Però també és menyspreable que, des d’una posició diametralment oposada, es posi el focus en el centre educatiu de Canet de Mar o s’assenyali un alumne de cinc anys, o que es vulgui confondre sibil·linament la defensa del català amb els atacs al castellà.

La posició del PSC respecte a la immersió continua sent la mateixa que fa diverses dècades, quan es va iniciar aquest debat?

Quina credibilitat té una persona que anima que no es compleixi una resolució judicial que demana tres hores més de castellà la setmana i porta els fills a una escola on ja es fa això sense resolució judicial?

Està parlant del conseller d’Educació...

I d’altres. Hi ha exdiputats que demanen tornar a les línies segregades. De què estem parlant? De dividir? Aquí no ens trobaran. Estem a favor que el català sigui llengua vehicular. Ens sembla també que cal actualitzar el model d’acord amb la nova realitat social de Catalunya: en funció de la realitat sociolingüística de cada territori, les autoritats educatives han d’establir el percentatge exacte de català, castellà i anglès. En algunes zones on l’ús social del català està implantant-se més probablement convingui reforçar l’ensenyament del castellà, i viceversa. Cal fer servir la llengua com un punt de trobada, i no com un element de confrontació. Parlar català no ha d’equiparar-se amb ser independentista i parlar castellà amb ser constitucionalista. El català és la meva llengua materna i no soc independentista, i hi ha gent que s’entesta a fer aquesta identificació per dividir.

Acaba de tancar un acord amb ERC i JxCat per a la renovació de diversos organismes de designació parlamentària. El germen pot ser d’una col·laboració més fluida en allò que queda de legislatura?

Només si acotem el camp d’acció. És a dir, nosaltres pensem que el Govern que hi ha a Catalunya respon a un esquema fallit. El millor servei que podem fer a Catalunya és construir una alternativa, assenyalar que hi ha un camí diferent on hi cabem tots els catalans, que passa per respectar la legalitat, per ser ambiciosos però amb projectes realistes... A partir d’aquí, des de la construcció d’aquesta alternativa, està clar que estem disposats a donar un cop de mà. Vostè esmenta els 112 càrrecs que en la legislatura passada no es van aconseguir renovar. Això és un mandat estatutari, i si s’entén la política com a servei públic que cal complir, és el que hem fet. Però que ningú no es confongui: estem en la construcció d’una alternativa.

El PSC, i vostè personalment, han estat molt crítics amb la tasca de TV3 com a altaveu de l’independentisme els anys del procés. El document sobre el futur dels mitjans públics que han subscrit ara amb ERC i JxCat pot servir per corregir-ho?

Nosaltres estem a favor dels mitjans de comunicació públics, i TV3 i Catalunya Ràdio es mereixen una oportunitat. Per això hem fet aquest acord. Anaven per un mal camí, deixem-ho allà. La immensa majoria de professionals que treballen en aquests mitjans i la ciutadania de Catalunya es mereixen una oportunitat. Veurem si som capaços d’aprofitar-la. És obvi que en els darrers anys aquests mitjans públics, que costen molts diners als ciutadans, no han complert l’objectiu que els marca la legislació vigent, que és cohesionar la societat catalana. Més aviat han treballat pel contrari. Tinc confiança que les persones que hem proposat per integrar el consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que tenen al davant una tasca molt àrdua, podran aconseguir que els mitjans públics responguin als objectius que tenen.