Per què el Govern ha destituït Josep Lluís Trapero? El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, va defensar amb cura a la roda de premsa de dilluns passat que es tracta d’un simple relleu generacional al timó d’una policia que afronta reptes nous: la feminització del cos, l’assumpció d’un model policial més proper al territori i al ciutadà i el combat de greus amenaces com la ciberdelinqüència o l’auge de la màfia de la marihuana.

«I fins ara què hem estat fent exactament?», es pregunta irònicament un comandament proper al major. Les explicacions del conseller, que dilluns va evitar tant sí com no aclarir per què considera que Trapero no era «adequat» per seguir al capdavant dels Mossos, no han convençut i la sospita que ERC no volia Trapero s’ha imposat. Aclarit això, la pregunta és per què no el volia.

Fonts de la Conselleria van afirmar a aquest diari que el que havia motivat el desacord entre Trapero i el Govern era que el major s’havia «bunqueritzat» a la prefectura del cos, apoderant-se dels Mossos i interpretant com a ingerències no tolerables les instruccions polítiques que legítimament corresponen als representants dels ciutadans, és a dir, ara a ERC. En sentit contrari, fonts de l’entorn de Trapero sostenen que en realitat allò que molestava els polítics era que la seva «bunquerització» els deixava sense informació sobre quines investigacions criminals estan en marxa i, en conseqüència, sense saber sobre qui tenen la lupa els investigadors dels Mossos.

En aquest encreuament submarí d’acusacions, que la nova cúpula dels Mossos -Josep Maria Estela, Eduard Sallent i Rosa Bosch- hagi sumat a la previsible decisió d’apartar comandaments de la confiança de Trapero -com Miquel Esquius i Joan Carles Molinero- la inesperada destitució de l’intendent Toni Rodríguez com a màxim responsable de la Comissaria General de Recerca Criminal (CGIC) ha afegit confusió. No només perquè Rodríguez és l’expert més gran en reptes que Elena va destacar dilluns com a prioritaris per al cos, sinó perquè aquest policia va ser, per exemple, qui va ordenar la instrucció del cas contra la presidenta del Parlament, Laura Borràs, per fraccionar contractes públics, o qui va seguir el rastre intern d’un agent dels Mossos que va fer d’escorta per a Carles Puigdemont i va acabar d’assessor per a Miquel Buch. L’expulsió de l’intendent de la CGIC, molt afí al major, ha augmentat, a més, la sensació ambiental al cos policial de purga de partidaris de Trapero.

El ball dels comandaments

El juny del 2019, Eduard Sallent, un comissari acabat de llicenciar, va ser nomenat per sorpresa nou cap dels Mossos en substitució de Miquel Esquius, la regència del qual no va arribar als deu mesos. Sallent es va presentar com una aposta renovadora. I com Elena, tampoc Buch va voler dir per què Esquius no era l’adequat per afrontar els nous reptes que havien fet necessari el recanvi, i diversos comissaris van interpretar que Sallent havia passat per sobre de la resta de candidats per la proximitat ideològica a Junts: va aflorar el passat d’universitari independentista i se’l va assenyalar com l’indicat per David Madí. Mesos després, aquest diari va publicar una conversa privada de Madí amb el secretari general d’Interior, Brauli Duart, gravada per la Guàrdia Civil, en què Madí presumia de la influència que tenia encara sobre una conselleria que no trepitjava des de feia vint anys. Sallent va estar al càrrec fins al novembre del 2020.

Quan Sallent es va fer càrrec del cos, va situar Josep Maria Estela -actual cap dels Mossos- al capdavant de la regió policial de Tarragona i es va envoltar de Cristina Manresa i de Ferran López. A Molinero, que havia completat la cúpula de Trapero amb López, li va encarregar fer-se càrrec de la comissaria especialitzada en seguretat viària. I Esquius va marxar a la regió dels Pirineus. Sallent, a més, va defensar públicament Trapero i va abandonar un acte de la Guàrdia Civil a Sant Andreu de la Barca perquè va considerar inacceptable que s’insinués que Trapero seria condemnat. Tot i això, la relació era de desconfiança. L’octubre del 2020, el més gran va aconseguir una absolució contundent a l’Audiència Nacional per la seva actuació al capdavant dels Mossos durant el referèndum de l’1-O. Al capdavant de la Conselleria hi havia en aquella època Miquel Sàmper, que va tornar a oferir a Trapero tornar al lloc del qual havia estat expulsat pel Govern de Mariano Rajoy. Trapero va posar una condició: recuperar la seva vella guàrdia. Esquius va tornar dels Pirineus, Molinero va deixar la seva tasca amb els accidents de trànsit i tots dos es van unir a López per formar un segon nucli al costat del major, el mateix que governava la tardor del 2017. A Sallent, Trapero no el va voler al seu equip de comandament. A Cristina Manresa, tampoc.

El major, però, no era el mateix. Tres anys de calvari judicial i personal l’havien convertit en algú que no confiava en els polítics. Amb Sàmper s’havia portat bé. Però la relació entre tots dos havia pontejat el director Pere Ferrer, la situació del qual, paradoxalment, va canviar amb l’arribada d’ERC a Interior. Ferrer va sobreviure al desembarcament de la formació de Pere Aragonès en un departament d’Interior que va forjar amb una curiosa barreja: Elena, un conseller amb passat al PSC, Oriol Amorós, un secretari general d’Esquerra, i Pere Ferrer, un director general de Junts.

Cap dels tres volia Trapero. Ferrer no es portava bé amb ell perquè Trapero i Sàmper l’havien menystingut i Elena i Amorós van veure de seguida que Trapero no els feia cas. Tot i que en una trobada amb els periodistes en estrenar el càrrec, el conseller va ratificar Trapero. Elena va comunicar dilluns passat al major que ja no comptava amb ell.

La majoria dels comissaris consultats, encara que critiquen com s’ha gestionat el seu adeu i detecten intencions polítiques, accepten com a natural que el nou Govern hagi decidit canviar de cap dels Mossos. I també defensen la talla del nou equip.

Tot i això, no comprenen, com tampoc ho fan la resta d’agents qüestionats sobre això, per què Rodríguez ha estat apartat de la CGIC, una decisió que ha incentivat la percepció que les ganes d’esborrar l’empremta de Trapero han anat massa lluny i que, atesa l’experiència de Rodríguez, així es perd talent en una àrea crucial per a la seguretat.