Encara que la Fiscalia compta des de mitjans de desembre amb la informació que esperava de Suïssa per procedir a l’arxiu de les diligències obertes al rei emèrit sense deixar cap serrell solt, les dues indagacions el termini de les quals caducava a finals d’aquest mes han estat prorrogades durant sis mesos més. Es tracta de les relatives al cobrament de 65 milions d’euros de la monarquia saudita després de l’adjudicació de l’AVE a La Meca i les de l’ús de targetes a nom de qui era la seva ajuda de camp i nodrides amb diners de l’empresari mexicà Allen Sanginés-Krause.

Les últimes a obrir-se, les referides a un fons al paradís fiscal de Jersey, ja van ser prorrogades per la fiscal general de l’Estat, Dolores Delgado, perquè caducaven a mitjans de mes. La prolongació d’aquestes actuacions durant sis mesos no significa que s’hagin d’allargar tant de temps, sinó que serà únicament durant el temps que sigui necessari per poder estudiar al detall la documentació remesa per Suïssa sobre les finances de Joan Carles I, després de la seva abdicació, el 2014, quan va deixar de ser inviolable.

No obstant això, no s’espera que de l’estudi d’aquesta documentació, encomanat als funcionaris de l’Oficina Nacional de Recerca del Frau adscrits a Anticorrupció, surtin resultats que facin variar el criteri d’arxiu que es va donar a conèixer a principis d’octubre, perquè del desenvolupament de les investigacions ja s’ha extret la conclusió que per alguns fets que se li atribueixen seria impossible perseguir-lo penalment, ja que els hauria comès emparat per la inviolabilitat que li conferia ser cap d’Estat o haurien prescrit. A més, amb les regularitzacions fiscals que va presentar per més de cinc milions hauria neutralitzat qualsevol delicte fiscal.

Al primer grup es trobarien les primeres diligències obertes, després de fer-se públic un àudio en què se sentia Corinna Larsen explicar a José Manuel Villarejo que Joan Carles I va cobrar comissions il·legals i disposava de testaferros. La seva primera regularització, presentada fa un any, va ser per 678.393 euros, mentre que la segona, coneguda el 26 de febrer va pujar a 4.395.901 euros.