Els efectes de la covid no s’acaben en el moment de rebre l’alta d’un ingrés hospitalari. Per a molts, els problemes continuen mesos i setmanes després. És el que es coneix com a covid persistent. Un calaix de sastre ampli que inclou diferents patologies derivades d’haver passat la infecció del coronavirus. També persones que no han requerit hospitalització passen per aquesta segona part de xacres postcontagi. A l’Hospital Universitari d’Igualada han creat un grup de treball per atendre tota aquesta problemàtica, la Unitat Funcional de Covid, que dirigeix la pneumòloga Mònica Guerrero.

Guerrero treballa al costat de professionals d’altres especialitats, cardiòlegs, neuròlegs, reumatòlegs o fisioterapeutes, amb la voluntat d’estudiar els pacients des de diferents punts de vista per poder tractar aquests problemes que s’allarguen en el temps. Uns tenen mal de cap, altres cansament, altres pèrdua de concentració, un bon grup problemes respiratoris derivats de la pròpia pneumònia, molts problemes articulars i musculars, per enllitament perllongat o per afectacions directes sobre els músculs, i un bon grup tenen una malaltia que s’assembla en moltes coses a la fibromiàlgia o a la fàtiga crònica.

La gran majoria de persones que pateixen covid es recuperen sense seqüeles, però n’hi ha que tindran problemes durant un temps i altres que queden amb afectacions de per vida, segons Guerrero. Entre el pacient que arriba a la Unitat procedent de l’hospital hi ha una bona part de persones, el 30% aproximadament, amb afectació pulmonar. En alguns casos, la covid pot arribar a generar una fibrosi. Bona part, però, tindran una anàlisi de la seva situació i una rehabilitació o orientació a través de la fisioteràpia de la respiració.

Les seqüeles postcovid poden ser «molt diferents», segons la doctora Guerrero, el que també explica la necessitat de crear unitats amb tants professionals diferents. I Guerrero introdueix un altre punt de vista que no és menys important: «A la unitat, el pacient sent que algú se l’escolta, que algú li fa cas i que es fan estudis i treballs per intentar trobar solucions o tractaments de millora». Hi ha algunes patologies, com les que estan relacionades amb la fatiga crònica, que poden tenir un tractament més difícil de resoldre, però també es fan teràpies per reduir el dolor, per exemple.

Tot i que la pandèmia ja fa gairebé dos anys que viu entre nosaltres, als professionals de la medicina encara els falta informació. Per exemple, Guerrero sospira perquè «la població ja vacunada tingui menys covid persistent», però a hores d’ara encara no hi ha prou dades per treure’n conclusions.