L’excomissari José Manuel Villarejo va tornar a relacionar ahir el CNI amb algun dels treballs d’espionatge pels quals està sent jutjat i en aquesta ocasió el va vincular amb l’Operació Catalunya, en la qual, segons ha va dir, «plumilles» dels serveis d’intel·ligència van alterar correus.
Si dimarts va sorprendre en el judici en insinuar que els atemptats del 2017 a Catalunya van ser conseqüència d’un «error greu» de l’excap del CNI Félix Sanz Roldán -a qui culpa obertament dels seus problemes judicials-, ahir Villarejo va acusar el Centre Nacional d’Intel·ligència d’alterar correus i accedir a servidors en la denominada Operació Catalunya. Ho va fer en la tercera jornada consecutiva en la qual presta declaració al judici que celebra l’Audiència Nacional per tres presumptes encàrrecs d’espionatge del cas Tàndem, en el qual s’enfronta a una petició de més de cent anys de presó.
L’excomissari de la Policia Nacionalva insistir que les proves sobre el vincle del CNI amb el 17-A «existeixen». «Estan als meus arxius, però no me’n donen còpia», va dir a la sortida del judici. El comissari jubilat va assegurar que ha presentat desenes d’escrits demanant declarar sobre l’operació Catalunya, però que no ho ha aconseguit.
«No tot s’hi val», va afirmar Villarejo, que va reiterar que el CNI tenia vinculació amb el 17-A i que l’Estat espanyol volia «fer la impressió que Catalunya necessita» el Govern espanyol. «Se’ls en va anar de les mans», va subratllar, i ha carregat contra l’exdirector del CNI Félix Sanz Roldán, a qui ha acusat de «mentir».
«Em sento molt identificat amb Catalunya. Mereixem un mínim de transparència», va dir Villarejo.
Durant la sessió del judici, i com és costum, Villarejo va tornar a acusar el CNI i Assumptes Interns d’elaborar proves falses contra ell i en això es va escudar constantment per esquivar les preguntes relacionades amb els informes que l’incriminen o amb les anotacions de les seves agendes. Perquè el comissari no va reconeix que les anotacions que li va exhibir el fiscal siguin «del seu puny i lletra», al·ludint «als grans falsificadors que hi ha al CNI», als quals es va referir com a «plumilles», atès que hi ha «mil mètodes d’alterar una paraula».
«Ja s’ha fet en l’operació Catalunya (...) alterant correus, accedint a servidors», va indicar al mateix temps que denunciava «el problema» que sigui l’Estat el que estigui «darrere de l’aportació de proves».
José Manuel Villarejo, que en moltes ocasions es va desviar dels fets pels quals s’asseu a la banqueta, va renegar novament de qualsevol treball d’espionatge perquè, segons va subratllar l’excomissari, mai va accedir a bases de dades confidencials, sinó que tot el que va obtenir va ser de «fonts obertes», i va limitar els seus serveis privats a un simple «assessorament jurídic».
Cortès demana compareixences al Senat per Villarejo
ERC i EH Bildu han demanat conjuntament al Senat la compareixença de l’exdirector del CNI, Félix Sanz Roldán, a qui assenyala José Manuel Villarejo pels atemptats del 17-A. També han sol·licitat la compareixença del ministre Fernando Grande-Marlaska i del president del govern Pedro Sánchez. Sanz Roldán demanen que comparegui a la comissió de Defensa, per tal que aclareixi «les declaracions judicials» de Villarejo, ja que consideren que «va participar de manera directa o indirecta o per negligència» en l’atemptat del 17 d’agost. En el cas del ministre Grance Marlaska i del president Pedro Sánchez demanen la seva compareixença a la Comissió d’Interior, segons la documentació que ha tramitat la senadora Mirella Cortès (ERC) i el senador Gorka Elajabarrieta Díaz (EH Bildu). La creació de la comissió queda en mans de les cambres.
