La nova ponència política d’ERC reafirma la seva aposta pel diàleg amb l’Estat, si bé «no renuncia» a cap «alternativa democràtica», des d’accions de «desobediència» fins a «desbordament democràtic» si aquesta taula de negociació no donés resultats.

El partit republicà va presentar ahir la seva proposta de ponència política, que ahir mateix va iniciar el seu camí fins a la Conferència Nacional del partit, que se celebrarà el 12 i 13 de març a la Farga de l’Hospitalet, escenari ja de les dues conferències nacionals anteriors. El text del nou full de ruta dels republicans, que ahir s’havia d’enviar a la militància, se sotmetrà a un període d’esmenes fins al 31 de gener; a continuació, entre el 12 de febrer i 23 de febrer, serà debatut en congressos territorials i assemblees sectorials. El debat i aprovació final tant de la ponència com de les esmenes serà ja al ple de la Conferència Nacional, a mitjans de març.

Segons va explicar en roda de premsa el sotssecretari general de prospectiva i Agenda 2030 d’ERC i coordinador de la proposta de ponència, Raül Romeva, el document no suposa una «esmena» a les dues anteriors ponències polítiques del partit, sinó una «actualització». Conscients, segons el dirigent, que «el camí cap a la república catalana és irreversible», la formació liderada per Oriol Junqueras entén que «la millor manera de resoldre el conflicte polític és a través d’un procés de negociació política», com s’explicita literalment al document.

El nou full de ruta, titulat «Escriguem el futur republicà», reafirma així que «la millor confrontació democràtica és la taula de negociació». «Avui, l’existència d’aquest conflicte polític és reconeguda per primer cop per part del Govern espanyol. Un fet sense precedents que ofereix l’oportunitat d’obrir una negociació sobre la resolució del conflicte polític que posi fi a tota forma de repressió i ofereixi a la ciutadania de Catalunya el dret a decidir», apunta la ponència. ERC fixa la seva proposta de negociació en l’«amnistia i el dret d’autodeterminació», i deixa clar que la seva voluntat és d’un «diàleg sincer, sense condicions, on es pugui parlar de tot i amb la garantia que tota proposta que surti de la taula haurà de tenir l’aval de la ciutadania de Catalunya a través d’una votació democràtica». Però els republicans apunten a continuació que «no són ingenus» i que han d’estar preparats per si «la negociació no dona els resultats esperats».

En aquesta línia, s’advoca per construir «alternatives democràtiques per afrontar l’embat democràtic»: «No renunciem ni renunciarem a cap instrument democràtic que ens permeti decidir el nostre futur col·lectiu per arribar a la República Catalana, d’accions de desobediència política i social fins a de desbordament democràtic per fer possible el dret a l’autodeterminació».

El mateix Romeva, en la seva compareixença, va deixar clar en aquest sentit que l’opció prioritària i la «bandera» que defensa el partit és la negociació; però alhora va admetre que ERC «no renuncia a cap eina», conscient de «qui té al davant, què significa l’Estat i qui mou els seus fils».

La ponència també rebutja posar «límits» en forma de «dates fixades o fulls de ruta inamovibles», a més de remarcar que la unitat estratègica és «clau», si bé sempre s’ha de basar en el «respecte» entre les diferents forces. «La diversitat del moviment no és en cap cas una feblesa, sinó la seva fortalesa», s’avisa. Els republicans es mostren «preocupats» per la falta de consens, les diferències ideològiques i la «polarització» en el si de l’independentisme, però avisen que el seu projecte és «europeu i democràtic» i «no acceptaran que es doni per fet que l’independentisme sigui un moviment nacionalista clàssic basat en la identitat ètnica o cultural».