Catalunya ha tancat l’any 2021 amb un increment del 6,4% en els trasplantaments d’òrgans i del 7,9% en les donacions, i ha revertit la caiguda registrada l’any passat a causa de la crisi de la covid-19, tot i que l’emergència sanitària ha provocat també un increment de les llistes d’espera.

Amb 1.063 trasplantaments i 288 donants cadàvers, el 2021, en què la covid-19 ha seguit copejant el sistema sanitari, ha estat el quart millor any de la història en trasplantaments i el cinquè en donació, però encara lluny dels rècords del 2019. En la roda de premsa de presentació del balanç de l’any de l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), el director de l’entitat, Jaume Tort, la secretària general del Departament de Salut, Meritxell Masó, i l’intensivista i coordinador de trasplantaments de l’Hospital de Bellvitge, Gabriel Moreno, van considerar ahir que les xifres són «extraordinàries», atès que el sistema encara es troba en una situació d’»excepcionalitat».

Després de les caigudes del 23% en els trasplantaments i del 29% en els donants cadàvers registrades el 2020, que van truncar sis anys consecutius superant rècords, el 2021 s’ha aconseguit tornar a trencar la barrera dels 1.000 trasplantaments anuals. Aquest volum d’activitat dels centres catalans, amb una mitjana de gairebé tres trasplantaments al dia, ha permès augmentar la taxa de trasplantaments fins als 137 trasplantaments per milió d’habitants (pmp), una de les més altes del món, mentre que la taxa de donació se situa en 37,1 donants pmp. Els donants vius renals es van incrementar un 28,3% en un any.

No obstant això, la llista d’espera ha crescut i actualment hi ha 1.218 persones esperant un trasplantament. «L’any passat dèiem que la llista d’espera queia. Era una situació curiosa. Era una conseqüència més de la covid-19, per la dificultat d’accés i el ritme més alentit d’anàlisi i de proves d’entrada en llista d’espera dels pacients. Teníem una baixada artificial de la llista d’espera que ara estem recuperant. Això explica que la llista estigui pujant», va afirmar Tort. El director de l’OCATT va admetre que la xifra de persones en llista d’espera és una de les més altes dels últims anys, però confia que, a mesura que es vagi normalitzant el ritme de treball dels equips, es redueixi i torni als nombres habituals, que se situen a l’entorn dels mil.

A més de l’increment de les llistes d’espera, un altre dels efectes de la covid ha estat l’augment de les negatives a donar òrgans, que es van situar en el 23,6%, una de les xifres més altes dels últims anys. Segons Moreno, la pandèmia ha generat un «ambient poc propici» a la donació, a causa de les dificultats viscudes als hospitals, que han obligat a restringir les visites als pacients i a què el contacte amb els familiars fos menys proper.

Per tipus d’òrgan, l’augment dels trasplantaments el 2021 ha estat generalitzat, malgrat el descens dels hepàtics: van augmentar els renals (9,4%), els cardíacs (50%), els pulmonars (16,4%) i els de pàncrees (8,7%), mentre que els hepàtics es van reduir un 17,0%. Quant als teixits i cèl·lules, el Banc de Sang i Teixits va gestionar 1.542 donants, un 34,8% més, dels quals es van aconseguir 2.327 teixits, un 32,1% més que el 2020, molt prop dels nivells prepandèmia.

Sobre els propòsits per aquest 2022, Tort va confiar seguir creixent «amb prudència», atès que la covid segueix present: «L’objectiu no és aconseguir les xifres de 2019. Si aquest 2022 creixem un 5% o un 6% més seguirà sent un èxit del sistema». «Agraïm una vegada més l’esforç dels professionals sanitaris per minimitzar els efectes de la pandèmia i, molt especialment, als professionals de l’àmbit de la donació i el trasplantament, per mantenir l’activitat a un elevat nivell, fins i tot en aquesta difícil situació», va afegir.