Després del comiat a l’italià David Maria Sassoli, mort als 65 anys l’11 de gener, una setmana abans de concloure el seu mandat, el ple del Parlament Europeu va triar ahir en primera volta i per una àmplia majoria la que serà la seva successora durant la segona meitat de la legislatura. Un càrrec que ha recaigut, tal com estava previst, en la maltesa Roberta Metsola, de 43 anys, membre del Partit Popular Europeu, que més de 20 anys després es converteix en la tercera dona en la història, i en la més jove, a presidir la institució europea després de les franceses Simone Veil i Nicole Fontaine.

El pacte entre els tres grans grups de la cambra -populars, socialdemòcrates i liberals- «per garantir una majoria estable de treball fins a les eleccions del 2024» facilitava dilluns el camí de la maltesa, que es va enfrontar a l’esprint final a dues aspirants més: l’exministra de Cultura sueca Alice Bah Kuhnke pels Verds i l’espanyola Sira Rego per Esquerra Unitària. L’ultraconservador polonès Kosma Zlotoswski, candidat anunciat dels Conservadors i Reformistes Europeus (ECR), va retirar la candidatura abans de l’inici de la sessió.

Ni Kuhnke ni Rego, que van fer una fèrria defensa dels drets, valors i la democràcia durant els seus respectius discursos, tenien massa opcions davant la gran coalició que ha fet pujar Metsola, que no va haver d’estar pendent de la calculadora parlamentària malgrat la polèmica suscitada per la seva posició en les votacions sobre l’avortament. El PPE compta amb 177 escons, els socialdemòcrates amb 144 i els liberals de Renew amb 100.

Acord respectat

Finalment es van emetre 690 vots, dels quals 74 van ser en blanc o nuls, de manera que la majoria absoluta es va fixar en 309 vots (dels 616 vàlids). Metsola, que segons els vots també va rebre el suport d’altres grups, va superar amb escreix aquesta barrera en rebre 458 vots, davant dels 101 de Kuhnke i els 57 de Rego.

Els eurodiputats dels tres grups van respectar així l’acord, pel qual els socialdemòcrates es garanteixen una «forta representació institucional» i el suport a un document de treball amb quatre prioritats -Estat de dret, drets de les dones, dimensió social i regles fiscals -, amb la qual cosa va ser necessària una sola ronda de votació de les quatre previstes al reglament.

Segons el pacte que ha dut Metsola a la presidència, els socialdemòcrates es quedaran amb cinc de les 14 vicepresidències en joc, dues més de les que tenen actualment, i tres els liberals de Renew, a més del suport a les llistes transnacionals en les eleccions europees del 2024. Aquest repartiment va provocar la indignació dels Verds, el líder dels quals, Philip Lamberts, ho va retreure durant la seva intervenció.

El llegat de Sassoli

El primer que va fer Metsola poc després de ser confirmada va ser recordar el llegat de David Sassoli i prometre honrar-lo «defensant Europa, els nostres valors comuns de democràcia, dignitat, justícia, solidaritat, igualtat, Estat de dret i drets fonamentals». Per exemple, va avisar que els drets de les dones no poden quedar relegats a un segon pla i que la lluita per una igualtat real ha d’anar més enllà d’un canvi cosmètic. «Estaré orgullosa de ser la presidenta que lidera aquesta batalla per honrar el llegat de tots els que van venir abans», va dir.

Als seus col·legues també els va prometre que serà una «promotora de consensos» i que treballarà perquè els ciutadans europeus s’entusiasmin pel projecte europeu en un moment en què alguns segueixen posant a prova els valors democràtics i dels principis europeus. «Hem de combatre la narrativa anti-UE que es propaga amb tanta facilitat i velocitat. La desinformació i la informació falsa, amplificades durant la pandèmia, alimenten el cinisme i les solucions fàcils del nacionalisme, l’autoritarisme, el proteccionisme i l’aïllacionisme», va dir compromesa amb la idea de «mantenir juntes les forces constructives d’Europa».