El secretari d’Estat dels EUA, Antony Blinken, es reunirà avui a Ginebra amb el ministre d’Afers Exteriors rus, Sergei Lavrov, en un clima de forta tensió diplomàtica i en la que podria ser una de les últimes oportunitats per frenar una intervenció de Moscou a Ucraïna que el president Joe Biden sembla donar per descomptada. En una roda de premsa oferta dimecres a Washington amb motiu del seu primer aniversari a la Casa Blanca, Biden va assegurar que una incursió militar tindria una resposta «ràpida, contundent i unida dels EUA i els aliats», i va afegir que altres accions com ciberatacs o tàctiques paramilitars seran considerats «actes d’agressió» als quals també es donaria resposta.

Unes paraules que no van trigar a rebre la resposta, tampoc gens amistosa, de Moscou. Tota especulació que Rússia es disposa a a envair o atacar Ucraïna és, segons el Kremlin, producte d’una «campanya informativa antirussa» que pot «desestabilitzar» la situació a Ucraïna. En aquest sentit, Aria Zakhàrova, portaveu del Ministeri d’Exteriors, va denunciar el que, segons la seva opinió, no és res més que «una cortina de fum informativa per preparar provocacions d’envergadura».

Moscou ha desplegat uns 100.000 militars a les regions frontereres amb Ucraïna i ha enviat tropes a Bielorússia, país que també comparteix frontera amb l’exrepública soviètica ara alineada amb Occident. Tot i això, segons Zakhàrova, és el bàndol occidental el que està «posant en perill la seguretat de la regió» enviant armament a Ucraïna. «A Ucraïna veuen aquesta ajuda com una carta blanca per dur a terme una operació militar al Donbàs», va dir, acusant les forces militars ucraïneses d’atacar «la població civil (russoparlant)».

Segons els informes de l’Organització per a la Seguretat i Cooperació a Europa, que vigila la implementació de l’alto el foc a la zona, la majoria aclaparadora de les violacions al cessament d’hostilitats té l’origen en les milícies prorusses, en una proporció de nou a un. Fa uns dies, un ciberatac massiu va afectar diversos ministeris ucraïnesos. Els pirates informàtics, pertanyents a un grup vinculat a la intel·ligència de Bielorússia, estret aliat del Kremlin, van aconseguir publicar un missatge intimidatori a les pàgines web de diverses institucions estatals abans de ser bloquejats.

Invasió o incursió

Però les paraules del líder de la Casa Blanca també van tenir un altre apartat polèmic. El mandatari nord-americà establia diferències entre una «invasió» russa i una «incursió», i donava a entendre que aquest últim apartat reportaria a Rússia unes sancions no tan greus. Biden estava parlant de potencials sancions a Rússia «com mai no ha vist» si envaeix Ucraïna, una invasió que personalment va predir. «Ha de fer alguna cosa», va arribar a dir , afegint que «dependrà» del que faci Moscou.

L’OTAN estudia fer un desplegament aeri a Bulgària

L’OTAN estudia la possibilitat de fer un desplegament aeri a Bulgària i Espanya hi participaria. Així ho va anunciar ahir la ministra de Defensa, Margarita Robles, preguntada sobre l’escalada de tensió entre Rússia i Ucraïna. Aquest desplegament se sumaria al que l’Aliança Atlàntica fa cada any a Lituània. La titular de Defensa va insistir que «la posició de tots els països és clara», i és que Rússia «no pot dir a cap país què ha de fer». «L’OTAN protegirà qualsevol país que vulgui entrar» a l’organització, va dir.