El Suprem ha rebutjat tots els recursos, particulars i dels partits, contra els indults als líders independentistes catalans a la presó, en estimar la falta de legitimació activa al·legada per l’Advocacia de l’Estat. La Secció Cinquena de la Sala contenciosa administrativa de l’alt tribunal va avançar ahir la sentència de les actuacions, el contingut de les quals es coneixerà en els pròxims dies, després de deliberar les al·legacions prèvies formulades per l’Advocacia de l’Estat.

Així, la sala ha decidit per majoria estimar la falta de legitimació activa plantejada per l’Advocacia en els set recursos contra els nou indults dels líders independentistes, que sumen prop de 60 recursos, ja que gairebé tots els recurrents tenen un procediment obert amb nou expedients. Fonts jurídiques van explicar que la conseqüència d’aquesta decisió serà la inadmissió una vegada les resolucions siguin fermes, ja que contra les actuacions que dicti la sala hi pot haver recurs de súplica davant el mateix tribunal.

Tot i que falta conèixer el contingut de les actuacions, la sala considera que cap dels recurrents estava legitimat per oposar-se a la mesura de gràcia concedida per l’Executiu de Pedro Sánchez, la qual cosa suposa que no entrarà a resoldre el fons de la qüestió, afegeixen les fonts.

La legitimació activa per recórrer els indults era el principal escull a superar en la majoria dels recursos abans d’entrar en el fons, perquè només poden anar al Suprem els qui acreditin ser perjudicats directes per la posada en llibertat dels presos.

La legitimació es podia al·legar per l’Advocacia a l’inici del termini de contestació a la demanda en les «al·legacions prèvies» i a partir d’aquí el Suprem podia abordar-lo quan el veiés oportú o resoldre’l quan abordar-se el fons de l’assumpte, és a dir, que es deixés per a la sentència, la qual cosa no ha estat el cas. Entre els recurrents figuren organitzacions com Convivència Cívica Catalana i Pro Patrimonium Sijena i Jerusalem; partits com Vox i el PP; i particulars -tots ells polítics- que sostenen que van resultar perjudicats pel «procés». Així, un recurs l’encapçalen a títol individual la líder de Ciutadans, Inés Arrimadas; l’actual portaveu a Catalunya, Carlos Carrizosa, i José María Espejo, tot ells diputats del Parlament el 2017; un altre és el presentat per Enric Millo, que era delegat del Govern a Catalunya durant el «procés». El setè recurs és el dels parlamentaris del PP al Parlament del 2017 Alejandro Fernández, Andrea Levy, Santi Rodríguez, Juan Milián, i Lorena Roldán, llavors estava a les files de Ciutadans.

El PP, entre altres recurrents, ja va anunciar ahir que impugnarà la decisió davant el Suprem i, posteriorment, recorrerà en empara davant el Tribunal Constitucional. El secretari de Justícia i Interior del PP, Enrique López, va assenyalar que el PP «respecta» les decisions judicials, però va afegir que «no comparteix» la decisió que ha adoptat la Sala Tercera. Per això, el també conseller de Presidència, Justícia i Interior de la Comunitat de Madrid ha anunciat que la seva formació impugnarà la decisió davant la mateixa Sala Tercera del Suprem.