Comprar al supermercat a Rússia serà més car per culpa de les sancions? Els efectes de les hostilitats amb Occident són una de les principals preocupacions dels russos quan veuen que la tensió creix a la frontera ucraïnesa. En general creuen que al final s’evitarà una guerra oberta. No obstant això, temen perdre poder adquisitiu per una possible frenada de les relacions comercials, malgrat que les persones consultades justifiquen les maniobres de Putin en percebre els moviments de l’OTAN com un intent de l’aliança atlàntica de tenir més presència a les portes de Rússia.
Aquest diari ha reunit quatre ciutadans de Moscou d’entre 21 i 35 anys per copsar algunes de les opinions del carrer envers la tensió entre Rússia i Occident focalitzada en la frontera d’Ucraïna. «Em preocupa que aquest clima hostil es percebi en la vida quotidiana i hi pugui haver una pujada de preus», afirma Andrey Elmanov, un jove de 29 anys professor de classes particulars. Creu que no hi haurà guerra a Ucraïna, però la sensació generalitzada és que no cal obrir foc perquè s’apliquin sancions contra Rússia. El seu raonament està justificat en l’evolució de l’economia arran de l’ocupació militar i l’annexió de Crimea, la península d’Ucraïna que després d’un referèndum no reconegut per la comunitat internacional, es va integrar a Rússia el 2014.
Llavors, els Estats Units i la Unió Europea van imposar sancions a les companyies implicades en l’annexió de Crimea, i Rússia va respondre amb una reducció de les importacions tot fomentant la indústria del país. Les dades econòmiques, però, han empitjorat i és que els aliments es van encarir l’any passat el 10,6% segons Rosstat, l’agència russa d’estadística, i el ruble s’ha devaluat.
Però no són només els preus, sinó també les relacions personals i el vincle històric entre Rússia i Ucraïna. «Ja no hi ha la llibertat de moviment d’abans del 2014 [l’any que revoltes van derrocar el govern ucraïnès de Víktor Ianukóvix] i als russos els resulta pràcticament impossible anar a Ucraïna», explica Ekaterina Anikanova, una jove de 21 anys que es dedica a la dramatúrgia.
«Ucraïna no és humil»
La jove dramaturga coneix ucraïnesos que viuen a Moscou i hi manté una bona relació, però considera que el cop de timó d’Ucraïna cap a Europa, després de les protestes de Maidan de fa vuit anys, ha fomentat «un orgull» que repercuteix negativament en la vida dels seus habitants. «El país no és humil i no accepta el suport de Rússia, que té recursos que els poden beneficiar. Com a conseqüència, hi ha gent passant fred i gana», afegeix. Unes afirmacions que caricaturitzen la realitat perquè, tot i que l’economia d’Ucraïna s’ha ressentit per la guerra a les regions de l’est autoproclamades independents [amb 14.000 morts i 1,5 milions de desplaçats], no s’ha arribat a la fam generalitzada a tot el país.
Els joves consultats no veuen els moviments del Kremlin com un intent de recuperar l’antic imperi rus, sinó de conservar les fronteres actuals. «Rússia ha vist bé que els antics països de l’URSS siguin independents, així que no hi ha cap intenció imperialista. Això sí, Rússia vol continuar com fins ara i s’ha de protegir perquè l’OTAN s’apropa cada cop més, i augmenta així la tensió», afegeix la jove. Una interpretació de la geopolítica actual que xoca, és clar, amb la posició de molts ucraïnesos que defensen el dret del país d’escollir les relacions diplomàtiques que més els interessi i culpen Rússia de fer planar l’ombra de la guerra.
Mike Osk, un jove de 35 anys dedicat al món del cinema, ha estat un parell de vegades a Kíev, la capital d’Ucraïna, i afirma que de vegades hi ha hagut persones que, tot i saber que és rus, no se li han dirigit en el seu idioma, incidint en «la russofòbia» d’un gruix de la població. Alexander Bylkin, director de màrqueting de 32 anys, recorda els dos esperits d’Ucraïna, amb «unes regions a l’oest bilingües on es parla sobretot ucraïnès, en oposició a les de l’est, on bàsicament es parla rus i són afins a Moscou». Creu que Putin vol que les regions de l’est d’Ucraïna serveixin «de coixí» perquè les forces occidentals no estiguin a tocar de la frontera.
El matrimoni russoucraïnès que evita discutir sobre el conflicte
«Coneixíem altres parelles mixtes que s’han acabat separant», afirma Alexander Klokov
Alexander Klokov, rus de 41 anys, i la seva dona, Iulia Klokova, ucraïnesa de 29 anys, no parlen de la tensió creixent entre Rússia i Ucraïna. Tenen posicions antagòniques. L’un sap què pensa l’altre i, com que igualment la resolució del conflicte no depèn d’ells, eviten discutir sobre el tema. «Coneixem altres parelles mixtes que s’han acabat separant per culpa de mantenir posicions contraposades i parlar-ne sovint», explica Klokov.
«Des del començament hem tingut clar que no n’havíem de parlar. Ella té la seva veritat i jo la meva», afegeix. El matrimoni, que espera un fill, viu a Moscou, però la relació va dur Alexander Klokov a viure durant un any a la ciutat de la seva dona, al sud de Kíev i en una regió on majoritàriament es parla rus. Era l’any 2011, abans de les revoltes de Maidan que van elevar les tensions entre Ucraïna i Rússia.
Ella, fins ara, a Moscou no ha rebut el rebuig ni comentaris molestos per part dels russos amb qui tracta. Això sí, hi ha amics amb qui xoca a l’hora de debatre sobre el conflicte i per aquest motiu també eviten parlar-ne. Ella treballa en el sector dels jocs de sobretaula, ell és periodista i ha passat per mitjans com el canal de televisió RT, tot i que principalment ha estat a l’emissora de ràdio La Veu de Rússia, l’actual Sputnik.
Els EUA i el Regne Unit redueixen diplomàtics a Kíev i l’OTAN reforça el flanc oriental
Els Estats Units i el Regne Unit han decidit retirar una part del seu personal diplomàtic d’Ucraïna davant la tensió amb Rússia, mentre que la UE no planeja fer-ho i demana no dramatitzar i les autoritats ucraïneses critiquen la mesura dels anglosaxons.
Això, mentre l’OTAN reforça el seu flanc oriental amb l’enviament de més vaixells i avions al mar Negre i el Bàltic . Així l’organització va posar les seves forces «en alerta» per la concentració militar russa a la frontera amb Ucraïna. Rússia manté més de 100.000 tropes des de fa mesos a la zona.
El Regne Unit va començar a retirar alguns membres del personal de la seva ambaixada a Ucraïna, en resposta a l’amenaça d’una possible invasió russa, segons va informar ahir el Ministeri britànic d’Afers exteriors. Els funcionaris van indicar a la BBC que no hi ha amenaces específiques contra els diplomàtics britànics, però que la meitat del personal que treballa a l’ambaixada tornarà al Regne Unit.
Aquesta decisió va ser posterior a saber que els Estats Units havien ordenat als familiars del personal diplomàtic de la seva ambaixada a Kíev que abandonessin Ucraïna i demanés als seus ciutadans que no viatgin a Ucraïna i Rússia per la creixent tensió a la regió. També Austràlia i Alemanya facilitaran la sortida de Kíev de familiars dels seus diplomàtics.
Per la seva banda, Rússia va qualificar de «rara i poc intel·ligent» l’actitud dels EUA de Washington d’evacuar les famílies dels diplomàtics i part d’aquests d’Ucraïna.
