Aragonès es proposa unir l’independentisme per «rearmar-se» davant de Pedro Sánchez

En una sessió marcada fins llavors per les preguntes dels líders dels grups parlamentaris sobre la possible candidatura Pirineus-Barcelona als Jocs Olímpics d’Hivern 2030, va ser precisament JxCat qui va posar sobre la taula la qüestió de la negociació oberta entre l’Estat i la Generalitat. I ho va fer per mostrar novament el seu «escepticisme», com va expressar el cap de files de JxCat al Parlament, Albert Batet, que va acusar el president del govern central, Pedro Sánchez, de «no haver tingut mai voluntat real de negociació». «Fa dos anys de la primera reunió de la taula de diàleg. En dos anys, dues reunions... i les dues sense resultats», va dir Batet, que va lamentar que «la resolució del conflicte no forma part de les prioritats» de Sánchez. Com a exemple d’això va apuntar a les «evasives» de la Moncloa per celebrar la propera taula Estat-Generalitat, «ajornada sine die», per la qual cosa va emplaçar a «construir alternatives a aquesta taula de diàleg, que no és de diàleg ni és de negociació».

Una afirmació a la qual el president català va respondre amb rotunditat, reafirmat la seva «aposta per una solució dialogada i negociada amb l’Estat», així com el seu compromís «ple» amb la recerca d’una «resolució democràtica i política al conflicte». Convençut que «2022 ha de ser l’any en què es comenci a desbloquejar la resolució del conflicte polític», Aragonès va esbossar els eixos de la seva fórmula per donar un «impuls de nou a la negociació amb l’Estat». Un pla que passa per «abocar forces a la màxima mobilització i unitat entre forces independentistes», perquè el govern central «tingui tots els incentius per implicar-se de forma més clara en aquest procés de negociació». En aquesta línia, va confirmar que els propers dies iniciarà una ronda de reunions amb ERC, JxCat, la CUP i les entitats independentistes per «rearmar l’independentisme» i «mobilitzar al màxim el país i la seva ciutadania». Després d’aquesta ronda de trobades, en què recollirà el sentir de les diferents ales de l’independentisme, el president protagonitzarà una conferència en la qual exposarà els «reptes de futur» de Catalunya i que es durà a terme el 14 de febrer, en el primer aniversari de les eleccions catalanes que van portar a la seva investidura.

Aquest pla del president català va ser aplaudit des d’ERC, el seu partit, com va expressar el president del grup parlamentari republicà, Josep Maria Jové, que va demanar construir entre totes les forces independentistes una «estratègia consensuada».

Però en aquest context, el cap de l’oposició, el socialista Salvador Illa, va demanar també una «reunió formal» a Aragonès per abordar punts de col·laboració que impulsin el progrés de Catalunya, trobada que el president va acceptar, si bé va afegir entre les qüestions a tractar el conflicte català. «Estic disposat a ajudar perquè el país no s’aturi», va dir Illla, que fa temps que demana al president que obri «un diàleg Catalunya endins» per escoltar les propostes dels partits no independentistes en relació amb el debat català.

La mà estesa d’Illa ha contrastat amb les dures crítiques amb les quals va haver de bregar Aragonès durant la sessió de control en relació a la intenció de Catalunya d’acollir uns Jocs Olímpics d’Hivern el 2030, un projecte al qual s’oposen els comuns i la CUP, en considerar-ho incoherent en plena crisi climàtica; mentre que Cs n’és favorable, però només si s’hi va amb Aragó.

I és que la intenció de Catalunya de liderar en solitari una candidatura als Jocs Olímpics d’Hivern, oberta a «col·laboracions» amb altres territoris només per a algunes disciplines, xoca amb la voluntat del Comitè Olímpic Espanyol i d’Aragó d’un projecte conjunt i en peus d’igualtat entre totes dues comunitats.