Rússia estudia «sense optimisme» la resposta dels Estats Units a les seves demandes de seguretat, especialment sobre la seva categòrica oposició a l’ampliació de l’OTAN, una reacció de la qual dependrà el desenllaç de l’actual tensió militar amb Ucraïna. «No hi ha molts motius per a l’optimisme», va dir ahir el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, durant la seva roda de premsa diària.
Més d’un mes va trigar Occident a respondre per escrit a les propostes de garanties de seguretat que li va presentar Moscou en forma de tractats vinculants. Ara, Moscou també es prendrà el seu temps, encara que la pressió diplomàtica sobre el Kremlin va en augment.
Encara que el ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov, no va voler revelar el contingut de la resposta a petició dels seus col·legues occidentals, va deixar clar que «en el document no hi ha una reacció positiva sobre l’assumpte principal»: la política de portes obertes de l’OTAN. «L’assumpte principal és la nostra clara postura sobre la inadmissibilitat d’una nova ampliació de l’OTAN cap a l’est i el desplegament d’armament ofensiu que pugui amenaçar el territori de la Federació Russa», va argumentar. Lavrov va al·ludir per explicar aquesta resposta negativa a les declaracions del secretari d’Estat dels EUA, Antony Blinken, sobre que la contestació aliada havia estat consensuada «amb els ucraïnesos», que van incloure en la seva Constitució l’entrada en el bloc aliat. Va insistir que quan es va unificar Alemanya els líders occidentals van prometre «verbalment» que l’OTAN no s’expandiria «ni un pam a l’est del riu Oder», però que ara tanquen l’orella a les reclamacions russes. I va lamentar que l’actitud aliada només permeti pensar «en l’inici d’una conversa seriosa, però sobre assumptes secundaris», és a dir, control d’armes i transparència en maniobres militars.
Al seu torn, Lavrov va avançar que Rússia enviarà «en breu» noves reclamacions per escrit a «tots els països occidentals», inclòs EUA, pel seu incompliment dels acords subscrits en el marc de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE). Es tracta de les declaracions d’Istanbul (1999) i d’Astanà (2010) sobre la «seguretat indivisible», principi que els seus signants van considerar llavors «sagrat». «Primer: es reconeix el dret de cada Estat a triar lliurement aliances militars. Segon: l’obligació de cada Estat de no reforçar la seva seguretat a costa de la seguretat d’uns altres», va destacar. En altres paraules, va afegir: «El dret a l’elecció d’aliances està clarament condicionat per la necessitat de valorar els interessos de seguretat de qualsevol altre Estat de l’OSCE, inclosa la Federació Russa».
