El president dels Estats Units, Joe Biden, ha advertit que hi ha una «clara possibilitat» que Rússia llanci una invasió a Ucraïna durant el mes de febrer, segons va indicar ahir la portaveu del Consell de Seguretat Nacional de la Casa Blanca, Emily Horne. «El president Biden ha dit que hi ha una clara possibilitat que els russos envaeixin Ucraïna el febrer», va assenyalar a través del seu compte de Twitter, abans d’afegir que el mandatari «ha dit això de manera pública» i que la seva Administració ho està «advertint des de fa mesos».

Horne va reaccionar en el seu tuit a unes informacions d’un periodista de la cadena CNN en les quals citava fonts oficials ucraïneses i apuntava al fet que la invasió era «virtualment segura una vegada el terreny es congeli». Una afirmació que Horne va negar: «Això no és cert», va dir la portaveu.

També es va pronunciar sobre aquest tema l’ambaixador nordamericà a Moscou, John Sullivan. «L’amenaça és molt real i imminent i, com ha dit el president Biden, la incursió podria produir-se sense temps per reaccionar», va assegurar divendres durant una videoconferència amb la premsa. Sullivan va reiterar que la «diplomàcia continua sent l’opció preferida» del seu país per avortar el conflicte, però va subratllar que hi haurà «conseqüències severes» per a Moscou si les seves tropes envaeixen Ucraïna. Aquesta resposta estaria centrada en noves sancions a l’uníson amb la Unió Europea i altres socis occidentals perquè Washington no contempla l’enviament de tropes a Ucraïna per a fer front a una eventual incursió russa.

L’Administració Biden espera ara al fet que Moscou es pronunciï sobre la resposta que els EUA i l’OTAN van oferir dimecres per escrit a les demandes russes per destensar la crisi. D’acord amb Sullivan, una vegada es rebi la resposta, el secretari d’Estat tornarà a parlar telefònicament amb el seu homòleg Serguei Lavrov. Dimecres Biden va parlar amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, per reiterar-li la seva disposició a respondre «amb fermesa» en cas que es consumi l’atac de les tropes russes.

D’altra banda, la secretària d’Estat adjunta per a Assumptes Polítics, Victoria Nuland, ha demanat a la Xina que «usi la seva influència amb Moscou per demanar diplomàcia, ja que un conflicte a Ucraïna tampoc serà bo per a la Xina». «Hi haurà un impacte significatiu sobre l’economia global. Hi haurà un impacte significatiu en l’esfera de l’energia i serà més dur per a tots tornar al que hauríem d’estar fent, que és reconstruir millor», va manifestar. Les paraules de Nuland arriben després d’una conversa entre el secretari d’Estat, Antony Blinken, i el ministre d’Exteriors xinès, Wang Yi, en la qual aquest últim va demanar que les «preocupacions legítimes» de Rússia siguin «preses de debò i resoltes».

La crisi amb Rússia força una treva entre la fratricida classe política a Ucraïna

La possibilitat d’un atac procedent de Rússia ha assossegat, almenys de moment, l’agitada política interior a Ucraïna, caracteritzada des de sempre per la divisió i les lluites fratricides. Les més prominents figures i forces polítiques del país eslau han signat una mena de treva que ha permès fins i tot a Petró Poroshenko, predecessor de Volodímir Zelenski en la presidència i acusat de traïció, tornar a Kíev i evitar de moment la presó. Es tracta d’un cessament d’hostilitats «temporal», segons Yevhén Fedchenko, periodista i analista local, que molt bé podria reprendre’s quan l’amenaça militar es dissipi. Un jutge del tribunal del districte de Perchesk, a Kíev, va rebutjar fa uns dies la petició d’arrest Poroshenko de la fiscalia, encara que li va ordenar lliurar el seu passaport i limitar els seus moviments a la capital. Les acusacions -venda de minerals a les regions rebels de Donetsk i Lugansk- equivalen a traïció, i de ser condemnat, podria ser sentenciat a 15 anys de presó.