La portaveu de la Casa Blanca, Jen Psaki, va denunciar ahir que Rússia manté la seva «escalada» en el conflicte ucraïnès en afirmar que Moscou pretén multiplicar la presència de les seves tropes a Bielourússia.

Durant una conversa amb periodistes anant cap a Nova York, la secretària de premsa va dir que hi ha 5.000 soldats russos a la frontera entre Bielorússia i Ucraïna, i que Moscou planeja multiplicar aquesta xifra fins als 30.000. «Això clarament és una escalada del conflicte i no una desescalada», va retreure.

Així mateix, Psaki va recordar que el Govern de Joe Biden manté «converses» amb el Congrés per aprovar sancions econòmiques contra Rússia en cas d’una invasió d’Ucraïna. «Tenim converses molt pròximes amb membres del Congrés sobre aquesta legislació. Creiem que un paquet de sancions econòmiques té un efecte dissuasiu, com ja estem veient als mercats russos», va afirmar.

Preguntada per la proximitat entre Pequín i Moscou davant aquesta crisi, Psaki va assegurar que la Xina «sap» que un eventual conflicte a l’est d’Europa «impactaria en els seus interessos al voltant del món». La portaveu va dir que els Estats Units i la Xina mantenen «contactes diplomàtics regularment» sobre aquest assumpte. La tensió s’ha disparat en les últimes setmanes pel desplegament de 100.000 soldats russos a la frontera amb Ucraïna, cosa que Washington considera l’avantsala d’una invasió, si bé Moscou ho ha negat.

Els Estats Units va anunciar dimecres l’enviament de 3.000 soldats a països aliats al’est d’Europa, fronterers amb Ucraïna, encara que va matisar que ja no considera «imminent» la invasió russa.

Rússia va instar dijous els Estats Units a no agreujar les tensions i va subratllar que adoptarà mesures davant els plans de Washington d’enviar un contingent militar addicional a Europa de l’est.

Avís a Rússia sobre Llatinoamèrica

Els Estats Units van advertir ahir que treballaran per «prevenir» qualsevol acció per part de Rússia per «desestabilitzar» o «portar el conflicte» d’Ucraïna a Llatinoamèrica, en remarcar que no acceptarà «provocacions», després de les insinuacions d’un alt càrrec rus d’un possible desplegament militar a la regió.

En una compareixença davant el comitè d’Afers exteriors de la Cambra de Representants, Brian Nichols, el cap del Departament d’Estat per a Llatinoamèrica, va assenyalar que no respondrà cada «fanfarronada» de Rússia. «Deixin-me deixar clar que els esforços per desestabilitzar el nostre hemisferi o portar el conflicte d’Ucraïna a l’Hemisferi Occidental són inacceptables. I treballarem amb els nostres socis en l’hemisferi per a prevenir això», va remarcar.

Nichols va ser preguntat sobre les declaracions al gener del viceministre d’Afers exteriors rus, Serguei Riabkov, qui va apuntar que entre les possibles respostes de Moscou als advertiments dels Estats Units sobre la crisi a Ucraïna no descartava el desplegament d’infraestructura militar a Cuba i Veneçuela. El funcionari estatunidenc va remarcar que Rússia ja «havia posicionat elements militars en el passat» en aquests països. «Només subratllaré que, com a hemisferi, no acceptem provocacions», va afirmar Nichols.

La tensió entre Rússia i Occident s’ha disparat en l’últim mes per la concentració de més de 100.000 soldats russos a la frontera amb Ucraïna.

Moscou ha repetit diverses vegades que no vol una guerra amb Kíev i que no amenaça Ucraïna, mentre que Washington i l’OTAN han respost reforçant les seves posicions en l’est d’Europa.

L’OTAN avisa del gran desplegament militar rus a Bielorússia

El secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, va advertir ahir que Rússia està fent els últims dies el seu «major» desplegament militar a Bielorússia des de la Guerra Freda, mentre manté dins i al voltant d’Ucraïna «més de 100.000 tropes». «En els últims dies hem vist un moviment significatiu de forces militars russes a Bielorússia. Aquest és el desplegament rus més important a la zona des de la Guerra Freda», va afirmar Stoltenberg en una declaració a la premsa a Brussel·les, des de la caserna general de l’Aliança. Per la seba banda, el subsecretari general de l’OTAN, Mircea Geoana, va afirmar que el ciberespai és un element «dominant» en qualsevol escenari de la crisi sorgida arran de la concentració militar de Rússia al costat de la frontera ucraïnesa. «En qualsevol escenari, el ciberespai és un element dominant, en cada escenari, des de la desestabilització, fins a les infraestructures crítiques, l’energia, el comandament i control, la comunicació pública i la desinformació», va declarar el polític romanès».